| |||||
|
dijous, 8 de novembre de 2007 > Un taller a Reus divulga les tècniques pioneres de la història de la fotografia
El fotògraf Quinn Jacobson ensenya la del col·lodió, que va deixar enrere el daguerreotipNATÀLIA BORBONÈS. Reus Els participants en el primer taller de fotografia històrica que ha organitzat el Centre de la Imatge Mas Iglésies de Reus han tingut l'oportunitat de participar, per primer cop a Catalunya i a l'Estat, en una demostració in situ de la tècnica del col·lodió. El col·lodió humit és una de les tècniques pioneres de la fotografia, que es va practicar molt poc a Europa però que es va divulgar molt als Estats Units. Descoberta l'any 1851 i abandonada a finals del mateix segle XIX, aquesta manera de fer fotografies la divulga amb absoluta dedicació des de fa uns anys Quinn Jacobson, un fotògraf nord-americà que ara ha impartit el curs.
En la història de la fotografia, la calotípia i el col·lodió figuren com les dues primeres tècniques que van superar algunes de les mancances del daguerreotip, amb què només es podia fer una còpia de la foto. El col·lodió, una tècnica del negatiu sobre vidre, va aportar una més gran precisió en la reproducció i la finor dels detalls. És amb el col·lodió que Roger Fenton va fer un cèlebre reportatge de la guerra de Crimea (1855) i amb què, sis anys després, Mattew Brady i els seus ajudants van fotografiar la guerra de secessió nord-americana. El procediment implicava haver de carregar un equip molt pesat, ja que el fotògraf s'havia de preparar la placa, fer la foto i revelar-la tot seguit. Quinn Jacobson, fotògraf nord-americà que s'ha convertit en una autoritat mundial en les tècniques de fotografia antiga, ha acudit a la del col·lodió (substància química també anomenada cotó pólvora o piroxilina, un explosiu a base de cel·lulosa nítrica) per fer els seus retrats, centrats sobretot en personatges marginals com ara exconvictes, drogoaddictes o malalts mentals. Així ha establert també una relació ideològica entre una tècnica fotogràfica que es va rebutjar fa molts anys amb uns personatges que la societat en general també considera rebutjables. Amb el col·lodió, Jacobson aconsegueix uns retrats d'una gran intensitat expressiva i psicològica, difícilment superable amb les modernes tècniques digitals. A més, treballar amb el col·lodió implica una més gran relació amb els materials i, en definitiva, amb tot el procés de fer la fotografia. Quinn Jacobson i les persones que han participat en el taller exhibien satisfets ahir, última jornada de l'activitat, unes mans plenes de taques negres. Josep Maria Ribas Prous, president de l'Agrupació Fotogràfica de Reus, entitat que ha col·laborat en l'organització del taller, apunta la necessitat de «conèixer els fonaments de la fotografia clàssica. Sense aquests coneixements, la fotografia digital queda coixa». Potser sigui per aquesta raó que s'hagi aconseguit una molt bona participació en el taller d'introducció de fotografia històrica, que ha impartit el fotògraf gallec Xosé Gago Pesqueira per a un públic més general però avesat a les tècniques més bàsiques de laboratori fotogràfic, al qual s'han sumat les lliçons a porta tancada que Quinn Jacobson ha fet a fotògrafs ja molt experimentats. Per Ribas Prous, es tracta que amb els tallers es vagi aglutinant un col·lectiu «que de manera progressiva pugui anar transmetent aquestes tècniques pioneres de la fotografia a altres persones». |
|