No hi ha color. Puges a l'autocar i te n'oblides. Amb un punt de sort, a treballar, a l'hora, i a sopar, a casa. Sense transbords ni llargs parèntesis plens d'interrogants. El bus ha guanyat adeptes. Alguns fins i tot admeten que la rutina ferroviària, ara convertida en malson rutinari, no els havia permès apreciar les prestacions del bus.

Quan veuen venir algú amb una llibreta, probablement un periodista, alguns usuaris no deixen acabar la pregunta: «Sí, sí, agafo el bus per tot el merder de Renfe». Un noi travessa corrents el vestíbul de l'estació de Tarragona per agafar un vehicle que ve de Barcelona i marxa de seguida cap a València. En principi, el seu trajecte no està afectat per les retallades de servei a rodalies de Renfe, però reconeix que la magnitud de la tragèdia l'ha vacunat contra la incertesa: «Qualsevol agafa el tren».

Un empleat tortosí d'una entitat financera havia agafat el tren al matí a Tortosa fins a Tarragona, on havia de visitar uns clients abans de marxar cap a Barcelona, on té el seu despatx. La segona part del viatge va decidir fer-la amb bus, com fa habitualment des de fa un mes. «Ja no m'arrisco», comenta.

I això que no tot és de color rosa. L'organització és més que deficient a l'estació tarragonina. La gent fa cara d'esglai. Els busos passen de llarg de l'andana anunciada i s'aturen on poden. L'augment de trànsit aproximarà l'hora i mitja prevista fins a Barcelona a les dues hores. Tant se val: la qüestió és no agafar el tren.