| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dilluns, 5 de novembre de 2007 > L'educació, cosa de tots
El professor David Rabadà publica un llibre sobre el fracàs escolarMARCEL BARRERA. Barcelona
Tots els estaments educatius reben una mica. Professors, alumnes, famílies, i també polítics. El llibre ¿Educar? Educamos todos. Fracaso escolar: recetas para curarlo (Ediciones Lectio), del professor de secundària, escriptor i doctor en ciències geològiques David Rabadà (Barcelona, 1967), toca el crostó a tothom, sense excepció. D'alguns professors, per exemple, diu que repeteixen sense parar i durant anys el mateix dels alumnes, i que ho fan per fer punts davant la direcció, demostrar que tenen molts coneixements dels alumnes i utilitzar el claustre com el divan del seu psicòleg. Per Rabadà, la culpa que molts alumnes s'adormin a l'aula no és tota dels escolars, perquè hi ha mestres que «s'entesten a cansar i hipnotitzar els alumnes durant les dissertacions». Sobre algunes escoles concertades, Rabadà qualifica de «pantomima» els consells escolars i assegura que practiquen el «clientelisme». «Hi ha molts col·legis que durant el curs organitzen nombroses activitats lúdiques per alegrar els alumnes perquè aquests transmetin la seva alegria als clients, als pares [...]. En fi, resulta infinitament millor una festa al pati que una classe de càlcul extra.» Segons explica l'autor del llibre, «a causa de l'excés d'activitats lúdiques s'arriben a perdre entre un 20% i un 30% de les hores lectives». Rabadà també critica els inspectors –explica el cas d'un que en una escola va demanar que es donés pa sec als alumnes perquè així tindrien les mandíbules fortes– i els acusa d'«obsessió per fullejar tots els informes que l'equip docent ha preparat per justificar el seu sou i la seva gran funció: inspeccionar». Rabadà també assenyala que l'escola no pot resoldre tots els problemes –els alumnes només estan un 9,8% de l'any als centres–, i assenyala com un dels mals de l'educació els «vaivens» en les lleis educatives i culpa les famílies de la «desatenció» de molts joves quan acaben les classes. Respecte al debat sobre la immigració, un tema sempre complex, Rabadà diu que «la sensació dels alumnes immigrats de no sentir-se reconeguts culturalment crea una barrera que impedeix a l'alumne veure's identificat amb el fracàs escolar». «Per tant, els hem d'integrar», afegeix Rabadà, que també critica el decret d'admissió de la Generalitat: «La normativa actual de matriculacions dóna prioritat a la proximitat familiar al centre d'ensenyament i això afavoreix la concentració d'alumnes que acaben d'arribar en molts pocs col·legis.» «Si realment volem integrar-los, és necessari dispersar els guetos perquè els fills dels immigrats se submergeixin culturalment en nosaltres.» |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>«Enyoro la tarima» |
 | |||
|