Els símbols franquistes en edificis de l'Església no s'hauran de retirar en aplicació de la llei de la memòria històrica, que ahir va superar el ple del Congrés i només està pendent del Senat perquè s'aprovi definitivament. Ho va aconseguir el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, consensuant amb el PSOE, i amb l'aval del PNB i CC, una esmena transaccional que permet a l'Església emparar-se en raons artisticoreligioses. L'oposició d'IU-ICV va impedir que s'aprovés també una altra esmena sobre la retirada de subvencions a les entitats que es neguin a suprimir aquests elements. El de Duran és el tercer supòsit que farà d'excepció a la mesura d'obligar a retirar els símbols franquistes al costat de l'estricte record privat i les raons artístiques i arquitectòniques. ERC i el PP van ser els dos únics partits que es van oposar a la llei per raons diferents, malgrat que el PP va votar a favor d'alguns punts. ERC volia preguntar a la vicepresidenta De la Vega per la seva promesa d'anul·lar el judici a Lluís Companys, però va retirar la pregunta perquè els van remetre al ministre de Justícia. En aquesta línia, el poble natal de Blas Infante, considerat pare de la pàtria andalusa, Casares, declararà persona non grata Aleix Vidal-Quadras per haver-li dit «cretí integral».
«PAPERS DE SALAMANCA»
D'altra banda, s'ha constituït el Centre Documental de Memòria Històrica, que ha de desencallar el retorn dels anomenats papers de Salamanca.