Si en qualsevol obra al carrer és habitual veure un grup de jubilats que les contempla, en uns treballs que inclouen l'aparició diària d'esvorancs i l'enfonsament d'andanes, bancs i papereres, l'expectació està assegurada. La passarel·la metàl·lica que comunica els barris del Gornal i Bellvitge per sobre de les vies va quedar petita davant l'allau de periodistes, polítics i curiosos que la van utilitzar com a talaia per contemplar les últimes destrosses del tren d'alta velocitat. Més d'un es va preocupar per la resistència de la passarel·la fins al punt de preguntar al director de la línia del TAV si el pont corria perill –no era el cas.
Esther Júlvez i Vanessa Canales es van convertir en les estrelles de la jornada. Elles van veure l'esfondrament en directe i van repetir el testimoni davant de càmeres i redactors fins que van plegar perquè encara no havien fet el dinar. «Tornàvem al Gornal després d'haver portat els nens a l'escola a Bellvitge. Anàvem pel pont i vam notar que tremolava molt; vam mirar i vam veure que l'andana s'havia esfondrat, i també diversos paletes discutint, com si es barallessin.» Segons les dues veïnes, l'esfondrament va ser «net, sense pols». Les dues dones van baixar corrent de la passarel·la: «Teníem por, la passarel·la estava plena de gent, era l'hora punta i tothom va baixar corrent», van explicar.
L'última incidència de les obres del TAV –referint-se a la xarxa ferroviària, la paraula enèsima s'està quedant curta– va ser seguida gairebé en directe per una comitiva de CiU, amb Pere Macias i Josep Rull al capdavant, que havien convocat una roda de premsa per parlar de la seva posició pel que fa a les obres del TAV gairebé a la mateixa hora en què es va produir l'esvoranc. Els convergents es van esplaiar en les seves crítiques a les presses perquè arribi el TAV –en les diferents compareixences, ningú es va atrevir ahir a donar cap data–, mentre la passarel·la era un tràfec continu de veïns que es miraven l'esvoranc, que demanaven que es cobrissin aviat les vies, que es queixaven dels sorolls de les obres, que mostraven esvorancs anteriors coberts de formigó i que recordaven com, 40 anys enrere, en comptes d'unes vies hi havia una riera.
