Aquest deute es reclama als països del sud per part dels del nord, els bancs i les institucions financeres internacionals. És una conseqüència dels préstecs que els governs dels països pobres van rebre en el passat, en gran mesura d'esquena als interessos de les poblacions o en contra d'aquests. El pagament mai no acabat d'aquest deute, abusiu i nefast, treu literalment el menjar de la boca a les poblacions que s'ofeguen en la més absoluta misèria; i els nega el dret a l'aigua potable, a la sanitat, a l'educació, i fins al mínim imprescindible per viure. La part més important dels pressupostos s'ha de destinar a aquest pagament.

La Setmana ha escampat també als quatre vents que el deute financer va acompanyat del deute ecològic i el social. Perquè els països industrialitzats han sotmès la resta a un espoli dels recursos naturals, els han fet malbé els terrenys i l'aire que respiren, els han capgirat els seus costums, economies familiars, mitjans de vida, valors; els han utilitzat el seu espai global per dipositar-hi residus tòxics. S'han violat els drets humans de les poblacions, amb l'explotació laboral, les guerres declarades i/o induïdes, l'aparició de moltes malalties, etc.

La nostra societat del nord hauria de fer un esforç per mirar amb ulls crítics tot el que els seus governs proporcionen als ciutadans per tal de mantenir-se en el poder. És clar que per donar-nos benestar i bon nivell de vida necessiten molts diners vinguin d'on vinguin i, per tant, no es volen estar de seguir cobrant dels deutes il·legítims.

Estem instal·lats en la bogeria!