Aquesta setmana s'han reunit els alcaldes del Baix Gaià, per veure com els afecta el pla territorial parcial del Camp de Tarragona i fer-hi propostes. Això no seria notícia perquè, qui més qui menys, a tot arreu es deuen estar fent –o s'haurien de fer– coses semblants.

La notícia la tenim en el fet que això del Baix Gaià no existeix, almenys oficialment. En les múltiples divisions territorials de Catalunya, no hi ha un espai constituït com a Baix Gaià; i, malgrat tot, una colla de gent se sent part d'una comunitat amb aquest nom. En la divisió comarcal oficial, aquest territori forma part del Tarragonès, i seria allò que, en estudis més antics, hom anomenava una rodalia, abans que rodalies fos sinònim de desastre ferroviari.

Sortosament, la gent és capaç d'anar més enllà de les realitats oficials, i la gent del Baix Gaià ha sabut trobar i organitzar aquesta complicitat, i amb la col·laboració del Consell Comarcal, que ha sabut veure-ho com una oportunitat i no com un adversari. La realitat de les relacions socials va teixint l'organització territorial, i ara només falta que la sapiguem reconèixer i donar-li carta de naturalesa.

Construïda de baix a dalt, des de realitats sòlides –sempre hi haurà alguna bogeria a aturar, això ja ho sabem– segur que serà diferent de l'ara oficial i també molt més pràctica i arrelada. Ara cal que aquest primer pas no s'aturi. De feina no en falta.