«La novel·la narra la descoberta del món per un adolescent, són unes memòries d'infància, gairebé d'adolescència. El protagonista només somia escapar-se del carrer on viu, però quan ho aconsegueix, el veu pertot arreu.» Amb aquestes paraules va recollir ahir a la nit Juan José Millás el Planeta, un premi que han obtingut en les darreres edicions Álvaro Pombo, Maria de la Pau Janer i Lucía Etxebarría i que sovint significa un èxit de vendes.

Millás, un autor que ha publicat alguns títols amb Seix Barral (un segell de Planeta), va presentar-se sota el pseudònim Tiresias, i l'obra, amb el títol provisional d'A ciegas. És una novel·la de to autobiogràfic, com unes memòries, que, segons la síntesi de Planeta, «narra la infància i adolescència del protagonista, nascut en una ciutat de províncies, que aviat es trasllada amb la seva família a Madrid».

DE CARTER A ESCRIPTOR

De jove, després d'abandonar els estudis de filosofia i lletres al tercer any, va treballar en feines diverses: carter, professor, administratiu d'Iberia. Alguna biografia indica fins i tot que va fer de titellaire. La seva passió per l'escriptura, però, va emergir aviat, influenciat per Cortázar. Aviat també va començar a aplegar premis literaris. La seva segona novel·la, Cerbero son las sombras (1974) (la primera no va arribar a publicar-la), va merèixer el premi Sésamo, que li va obrir les portes de la crítica, que de seguida van celebrar una veu nova i original.

Va continuar publicant a bon ritme amb la solvent Alfaguara títols com ara Visión del ahogado (1977) i El jardín vacío (1981). Però la popularitat no li va arribar fins a Papel mojado (1983), ni més ni menys que un encàrrec editorial de literatura juvenil que encara continua venent bé. A Catalunya va rebre, el 1990, el premi Nadal per La soledad era esto, la història d'una dona en crisi que, abromada per la soledat, va perdent la identitat.

L'obra de Millás, que supera els 25 títols, ha estat traduïda a 15 idiomes, entre els quals hi ha l'anglès, el francès, l'alemany, el portuguès, l'italià, les llengües escandinaves i l'holandès. La seva darrera entrega, Laura y julio (Seix Barral, 2006) es fa ressò de les seves preocupacions principals: el problema de la identitat, l'amor, la fidelitat, la gelosia i la soledat.

LA VESSANT PERIODÍSTICA

Alguns dels premis periodístics que ha rebut han estat el Continente (1998) per l'article En el vientre de la ballena; el XII Tiflos (1998) per Ciego por un día; el I Premi de Lectura Sánchez-Ruipérez (2000), i el premi Francisco Cerecedo (2005). El Gremi d'Editors de Catalunya també el va guardonar el 2004 amb el premi Atlàntida al millor articulista «per la seva excel·lent tasca en pro de la lectura».

Entre les curiositats que acoloreixen el seu currículum hi ha les col·laboracions amb el món del cinema. El 1999 va participar en el projecte 10 trenes 10, deu curts escrits per diversos creadors sobre el tren, que ell va titular Robots de compañía. Va cobrir, a més, dues campanyes electorals del PP per al El País, en forma de crònica novel·lada, inspirant-se en el periodisme nord-americà que tant admira.

En el seu lloc web oficial explica que no li agrada el futbol, però sí l'atletisme. El seu fill menor és atleta i assegura que «sovint» l'acompanya a les competicions.