El ple del Parlament de Catalunya va iniciar fa uns dies els tràmits de la llei per a l'eradicació de la violència masclista. És, francament , una esperada i bona notícia.

N'és, de bona notícia, per a les dones que han patit o pateixen la violència masclista. N'és per a tots els col·lectius de dones i feministes que han estat al llarg dels darrers anys fent feina i lluitant contra aquesta xacra social, col·laborant en la redacció i fent aportacions a l'avantprojecte de llei. És una bona notícia també per a les administracions locals que durant molts anys s'han avançat en la lluita contra la violència, fent campanyes de sensibilització, protocols d'actuació conjunta i coordinada contra ella, etc. I finalment és una bona notícia per a la ciutadania en general. Aquesta llei és un nou pas per a la igualtat que il·lustra que el govern està al cas i tensat, en el sentit positiu del terme, per abordar aquesta realitat tan i tan complexa que, malgrat que sempre ha existit, ara es presenta de la forma més crua i contundent. Perquè la violència té història. La diferència amb el passat és que ara s'ha fet pública.

L'avantprojecte de llei vol intervenir en aquesta problemàtica i transformar la base que la sustenta: la desigualtat entre els homes i les dones. Perquè la violència neix quan es considera que hom pot exercir sobre una altra persona dominació, control i poder. En aquest sentit, el repte és trencar amb estereotips i estructures culturals. Canviar mentalitats. Preveure mesures en l'àmbit educatiu que difonguin els valors de la igualtat entre els homes i les dones: el del respecte i del diàleg...

La llei persegueix i vol també una altra cosa: garantir els drets de les dones que pateixen violència. Per a elles que han viscut –a través de la violència– la vulneració d'un dret bàsic com és la llibertat, aquesta llei els reconeix el dret a la protecció, a la recuperació, a l'accés a l'habitatge, a l'assistència jurídica, a percebre prestacions de caire econòmic, el dret a una xarxa de serveis...

Per tant, el govern està deixant clar que no baixa la guàrdia. Està deixant clar que vol donar un missatge de compromís per a l'eradicació de la violència masclista a la ciutadania. El govern deixa clar que té una full de ruta i que el compleix. Perquè endarrere queda l'expressió «és un fet aïllat». La història no ha donat la raó, al brillant dirigent que ho deia. I la realitat present fa que prenguem aquest nou compromís i sumem aquesta llei a la feina feta fins ara per totes les administracions i col·lectius. Ens sumen des del nostre país al camí que s'ha recorregut per mitjà de la llei contra la violència de gènere, que fa dos anys que es va aprovar al Congrés dels Diputats i que ha fet un recorregut prou destacable amb implicació de tots els operadors afectats.

En aquest sentit, caldrà que prenguem nota del camí fet i que s'activin, d'acord amb la llei, totes les administracions i agents implicats. Des de la voluntat de la coordinació, de col·laboració i de treball en xarxa.

Enfortir, doncs, la nostra resposta envers la violència masclista és l'aposta del govern. Enfortir-la i deixar clar que darrere de la porta de casa i darrere de la porta d'un jutjat –quan es fa una denúncia– hi ha una xarxa de serveis i de suport que han d'acompanyar les dones i els seus fills i filles.

Deia fa anys Francesca Martín –diputada del meu grup que ens va deixar malauradament quan encara no tocava– que hi ha expressions absolutament associades a la violència i a les dones: tensió, tristesa, desolació, por, humiliació, desesperació, culpabilitat, solitud, amargor, trencadissa...

Perquè aquestes paraules no formin part del vocabulari de les dones del nostre país. Per a elles i per a tota la ciutadania. Benvingut aquest nou projecte de llei.