dilluns, 15 d'octubre de 2007
> CiU encara recela de la llei del memorial democràtic
Demana que l'ens, que s'aprovarà en el ple del 24, depengui del Parlament
ANNA SERRANO.
Barcelona
Pendent de la passada legislatura, la llei catalana del memorial democràtic és previst que arribi el 24 d'octubre al ple del Parlament. El projecte del govern s'ha modificat en el tràmit de ponència i s'han superat els recels d'ERC –que el va qualificar d'«hispanocèntric»–, però no els de CiU, que si bé ha aconseguit que es reconeguin les víctimes de tots dos bàndols, encara hi condiciona el suport al fet que aquest ens públic depengui del Parlament i no del govern, com consta en la llei.
+ Borja de Riquer i Saura presenten el memorial. Foto: QUIM PUIG
|
El projecte preveu la creació d'un ens públic, pioner a l'Estat, que serà l'encarregat de desplegar les polítiques del govern encaminades a la recuperació de la memòria històrica. La llei arriba al ple després que, en el tràmit de ponència parlamentària, s'hagi modificat sensiblement. De fet, aquesta va ser la condició que va posar ERC perquè el govern donés llum verd el gener al mateix text aprovat en la legislatura anterior, que havien criticat perquè el consideraven «hispanocèntric». En l'exposició de motius s'han incorporat, com demanaven els republicans, referències a la realitat nacional catalana i comença per reconèixer: «Catalunya té una llarga trajectòria de lluita per les seves llibertats i de defensa de les seves institucions, que van ser manllevades el 1714.» En l'articulat també s'hi han fet canvis, molts encaminats al fet que CiU s'hi sumi. La federació ha recelat des del primer moment d'una llei promoguda per ICV-EUiA que veien un intent de destriar entre «bons i dolents». Duran i Lleida criticava, divendres en la carta setmanal de la web d'UCD, l'esperit «sectari» del projecte. S'hi ha incorporat la demanda de CiU que es reconeguin les víctimes de tots dos bàndols, i ara la llei parla de «totes les víctimes del franquisme», «també les de la violència política incontrolada a la rereguarda republicana» i, en general, de «tothom que va ser víctima de persecució a causa de les opcions personals, ideològiques, religioses i de consciència». No s'hi ha inclòs la petició que el memorial depengui del Parlament i no del govern, condició que CiU també va posar per donar-hi suport. La federació confia que podrà canviar aquests aspectes i d'altres de la llei fins al ple i, a hores d'ara, no té decidit el vot. Sí, en canvi, que és clar el suport de les forces del tripartit, mentre que el PP i Ciutadans, que hi van presentar esmena a la totalitat, és més que probable que s'hi oposin perquè hi veuen un intent de «reescriure» la història.
|
)
