| |||||
|
dilluns, 15 d'octubre de 2007 > ERC i ICV discrepen de l'ambició de la llei de la memòria per fer justícia a Companys
Iniciativa proposa que el govern demani la nul·litat del judici i Esquerra ho troba un greuge comparatiu amb les víctimesODEI A.-ETXEARTE. Barcelona El 67è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys es commemora enguany quan fa només cinc dies que es va tancar el pacte sobre l'anomenada llei de la memòria històrica, que s'acabarà de negociar a la comissió constitucional del Congrés i al qual s'oposen ERC i el PP. A hores d'ara, només el PSC creu que la norma satisfà el compromís que va adquirir el 2004 a Montjuïc la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, que va assegurar que el nom de Companys seria «rehabilitat amb honor». IU-ICV, que ha aconseguit introduir canvis en el projecte inicial del PSOE, creu que el compromís s'ha complert «en part» i gràcies a la seva insistència. Però ERC, que posa el llistó més alt, sosté que l'executiu de Zapatero «ha fet fallida».
De la Vega va garantir fa tres anys que s'elaboraria una llei per «restablir la dignitat i l'honor i donar satisfacció moral i jurídica a aquells que, com el president Companys, es van veure sotmesos a processos clarament enfrontats a les mínimes regles jurídiques que conformen la idea d'un judici just» durant la Guerra Civil i la dictadura. Ho va fer poc després que el PSOE aprovés una iniciativa d'ERC que instava a l'anul·lació de la causa de Companys, i la majoria dels partits van interpretar que així es faria amb tots els judicis sumaríssims. Avui els diputats socialistes al Congrés el creuen complert i ERC i ICV discrepen sobre la suficiència i l'abast de la llei de la memòria, que no en declara la nul·litat. El portaveu d'ICV a la cambra, Joan Herrera, admet que hagués preferit una norma més valenta però subratlla que ha millorat gràcies a les aportacions del seu grup. Si s'aprova, argumenta que s'hauran establert els instruments per «restablir l'honor» de Companys, perquè obre la porta perquè els familiars de les víctimes demanin la nul·litat dels judicis: reconeix la «injustícia» de les condemnes i declara la «il·legitimitat» dels tribunals que van imposar les penes. Ara bé, seran els ciutadans a títol individual els que hauran d'iniciar i costejar la revisió dels casos. En el cas de Companys, Herrera pensa que el govern espanyol o en el seu defecte el català haurien de demanar-la. Amb vista a la propera legislatura, a més, els ecosocialistes posaran com a condició per donar suport al PSOE la creació d'una fiscalia que tramiti les anul·lacions de les causes que sol·licitin els ciutadans. Però ERC, que s'abstindrà o votarà en contra dels diversos articles de la llei, creu que la defensa de la nul·litat de la sentència contra Companys per part de la Generalitat quedaria «moralment invalidada» pel greuge comparatiu amb la resta de ciutadans, que «mereixen la mateixa dignitat». El portaveu dels republicans al Congrés, Joan Tardà, recela que es condemni les víctimes a emprendre un «viacrucis judicial» i adverteix que hi ha mecanismes per arribar als tribunals internacionals. En canvi, el diputat socialista Daniel Fernández defensa la «valentia total» que ha demostrat el PSOE contra el PP, que l'acusa de reobrir les ferides que va tancar la transició i de voler «reescriure la història». El PSOE, a més, sosté que té els vots de CiU a la llei. Però la federació insisteix que no s'ha tancat cap pacte, si bé celebra que es condemnin els actes contra els que van patir per les seves «creences religioses» o «estatus social». És el que anomenen la tercera Espanya. Unes cent persones van anar ahir a l'homenatge als afusellats pel règim franquista. L'acte es va fer al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc, on hi ha enterrats 1.730 dels 25.000 afusellats catalans. El president del col·lectiu, Pere Fortuny, va acusar el govern espanyol d'incomplir la paraula en no anul·lar les sentències i considerar-les només «il·legítimes», i va exigir «la rehabilitació moral i jurídica» dels represaliats. |
Objecte - El reconeixement, ampliació de drets i «reparació moral» als que «van patir persecució o violència per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa», durant la Guerra Civil i la dictadura. Declara la injustícia de les condemnes - Es reconeix i declara «el caràcter radicalment injust de totes les condemnes», sancions i formes de violència personal pel fet de pertànyer o col·laborar amb partits, sindicats, organitzacions religioses o militars. També es declara injust l'exili. Estableix la «il·legitimitat» dels tribunals - Inclou els jurats i òrgans penals o administratius que es van imposar durant la guerra i la dictadura. Reparació personal - Es reconeix el dret a obtenir una «declaració de reparació i reconeixement personal» als afectats, que podran demanar els familiars en cas que ja hagin mort o les institucions públiques en el cas dels que hi van exercir algun càrrec. Millora de les prestacions ja reconegudes - N'amplia els destinataris, eleva les pensions d'orfandat i indemnitza els que van morir en defensa de la democràcia entre el 1968 i el 1977. Col·laboració per localitzar i identificar víctimes - Les administracions ajudaran en la recerca dels desapareguts i en subvencionaran els costos. Retirada de símbols franquistes - Les administracions els retiraran a excepció dels que tinguin valor artístic i arquitectònic. Valle de los Caídos - No s'hi podran fer «actes de naturalesa política ni exaltadors de la guerra» o del franquisme. La seva fundació haurà d'honorar la memòria de tots els que van morir en la guerra o a causa de la dictadura. Adquisició i protecció de documents - Els que s'adquireixin s'incorporaran a l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, que serà reestructurat, a Salamanca. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|