La clàssica estafa de fingir una mort per cobrar una assegurança de vida, que precisament perquè és clàssica i està desgastada semblava del tot descatalogada pels estafadors professionals, torna a estar en l'ordre del dia. Grups mafiosos d'origen africà o llatinoamericà que operen des de Catalunya i altres punts de l'Estat han aconseguit estafar diverses companyies d'assegurances fent passar per morts immigrants en situació irregular que, a canvi de 2.000 o 3.000 euros, es presten a fer-se una assegurança de vida i, mesos després, a fingir que han estat víctimes d'un accident al seu país d'origen. I els beneficiaris de l'assegurança, que sempre són els mafiosos, cobren la indemnització, la qual sol oscil·lar entre els 50.000 i els 60.000 euros.

La creixent demanda d'assegurances de vida per part d'immigrants amb recursos limitats ha fet posar en guàrdia la majoria de companyies, que, gràcies a agències de detectius privats, han aconseguit descobrir el pastís. És el cas de l'agència de detectius privats Grupo Winterman, amb oficines a Barcelona i arreu de l'Estat, que des del principi de l'any ha evitat tres estafes mitjançant aquest mètode, ja que ha demostrat amb proves fotogràfiques i documentals que els titulars de les assegurances teòricament morts eren ben vius.

NIGÈRIA, TANZÀNIA I GUINEA
L'investigador Josep Maria Vilamajó, president del Grupo Winterman, explica tot el procés que segueixen els grups mafiosos fins arribar a cometre l'engany, si és que poden. Primer recluten immigrants residents a Catalunya o l'Estat que preferentment estiguin en situació irregular. Els ofereixen entre 2.000 i 3.000 euros a canvi que es prestin a ser titulars d'una assegurança de vida de la qual ells són els beneficiaris. Tres o quatre mesos després, l'immigrant titular de l'assegurança retorna al seu país d'origen –solen ser països com ara Nigèria, Tanzània o Guinea– i, un cop allà, amb la connivència de la màfia per a la qual treballa, organitza tot un muntatge per aconseguir documentalment que el declarin mort. El certificat de defunció falsificat l'aconsegueixen mitjançant suborns als funcionaris del seu país. Normalment fingeixen accidents de trànsit, i fins i tot la policia, també mitjançant suborns, accedeix a manipular els atestats per tal de fer constar el nom del titular de l'assegurança de vida com una de les víctimes mortals. Amb tota aquesta documentació, la xarxa mafiosa que té un dels seus membres com a beneficiari de la pòlissa acudeix a les companyies i reclama les indemnitzacions corresponents. Per cada immigrant els mafiosos acostumen a contractar entre deu i dotze pòlisses de vida en companyies diferents per obtenir més ingressos d'una sola tacada. Precisament aquest afany usurer ha estat un dels elements que ha fet posar en guàrdia les asseguradores, perquè en molts casos els estafadors intenten cobrar l'assegurança presentant fotocòpies del certificat de defunció ja que només n'aconsegueixen un d'original. Algunes de les companyies afectades han posat el cas a les mans d'investigadors privats, que amb perícia i desplaçant-se als països on teòricament ha mort el titular han acabat descobrint que tot plegat era un muntatge. Han aconseguit fotografiar vives les persones declarades mortes i això ha evitat que l'asseguradora hagi acabat abonant la indemnització als estafadors. És per això, explica l'investigador Josep Maria Vilamajó, que normalment l'estafa fracassa i la majoria de companyies ni tan sols ho acaben denunciant a la policia.

TRES MODALITATS
Existeixen com a mínim tres modalitats de la mateixa estafa: la primera consisteix a suplantar la personalitat d'una persona morta en algun país africà. L'immigrant reclutat pels mafiosos es fa passar per aquesta persona morta utilitzant la documentació d'identitat original, que aconsegueix al país d'origen, i tres mesos després d'haver subscrit la pòlissa de vida presenta el certificat de defunció autèntic però amb la data de la mort manipulada per cobrar la indemnització. La segona modalitat detectada i més utilitzada pels estafadors consisteix a fingir un accident de trànsit al país d'origen. Mitjançant suborns, els mafiosos aconsegueixen atestats policials falsos i certificats de defunció falsos a nom del titular de l'assegurança. A part de cobrar entre 2.000 i 3.000 euros l'immigrant que fa d'esquer i es fa passar per mort es compromet a no tornar almenys durant una temporada llarga a l'Estat espanyol per evitar que es descobreixi l'estafa. Els mafiosos fins i tot els amenacen amb la mort. En la tercera modalitat, que té com a escenari de la mort simulada països de l'Amèrica Llatina, també fa servir l'accident de trànsit com a punt de partida. En aquest cas, però, acostumen a utilitzar accidents reals en què ha estat implicat un autobús i han mort diverses persones, un fenomen força habitual en alguns d'aquests països. Aprofitant que sovint no totes les víctimes acaben sent identificades, els estafadors fan passar per una d'aquestes víctimes l'immigrant que actua d'esquer i que té subscrita la pòlissa. Mitjançant l'aportació de proves falses, com ara restes de roba, aconsegueixen el certificat de defunció, que finalment els serveix per reclamar la indemnització. En alguns casos, i a falta de proves, han arribat a al·legar que el finat havia estat incinerat en una incineradora que fa més de deu anys que està tancada, tal com han descobert després els investigadors.

MÀFIES ITINERANTS
Els grups mafiosos organitzats que es dediquen a aquest tipus d'estafa els integren majoritàriament immigrants africans residents i regularitzats a Catalunya o a l'Estat, tot i que en alguns casos s'ha detectat també la presència d'individus de l'Europa de l'est i, últimament, de ciutadans llatinoamericans. «La majoria són delinqüents comuns que han descobert un camí fàcil per aconseguir diners», explica l'investigador Vilamajó, que assegura que aquestes màfies actuen de manera itinerant a diferents països per passar més desapercebudes. Diverses imatges captades per detectius privats a Guinea. Un dels cotxes que els estafadors acostumen a utilitzar per simular accidents; la tomba on teòricament hi havia enterrat el titular d'una de les pòlisses de vida, i que es va descobrir que era viu; un dels paratges de Guinea on els detectius van investigar un dels suposats accidents mortals, i l'investigador Josep Maria Vilamajó, president del Grupo Winterman, al seu despatx del passeig de Sant Gervasi. Diverses imatges captades per detectius privats a Guinea. Un dels cotxes que els estafadors acostumen a utilitzar per simular accidents; la tomba on teòricament hi havia enterrat el titular d'una de les pòlisses de vida, i que es va descobrir que era viu; un dels paratges de Guinea on els detectius van investigar un dels suposats accidents mortals, i l'investigador Josep Maria Vilamajó, president del Grupo Winterman, al seu despatx del passeig de Sant Gervasi. Diverses imatges captades per detectius privats a Guinea. Un dels cotxes que els estafadors acostumen a utilitzar per simular accidents; la tomba on teòricament hi havia enterrat el titular d'una de les pòlisses de vida, i que es va descobrir que era viu; un dels paratges de Guinea on els detectius van investigar un dels suposats accidents mortals, i l'investigador Josep Maria Vilamajó, president del Grupo Winterman, al seu despatx del passeig de Sant Gervasi. Diverses imatges captades per detectius privats a Guinea. Un dels cotxes que els estafadors acostumen a utilitzar per simular accidents; la tomba on teòricament hi havia enterrat el titular d'una de les pòlisses de vida, i que es va descobrir que era viu; un dels paratges de Guinea on els detectius van investigar un dels suposats accidents mortals, i l'investigador Josep Maria Vilamajó, president del Grupo Winterman, al seu despatx del passeig de Sant Gervasi.