El monument de la Batalla de l'Ebre, construït l'any 1966 i inaugurat pel mateix Francisco Franco durant una visita del dictador a Tortosa, queda fora del projecte de llei de la Memòria Històrica que el govern del PSOE està consensuant amb IU-ICV, el PNB i CiU. Així, la llei obligarà a retirar els símbols franquistes si no estan justificats per motius artístics o arquitectònics, i quedaran fora de la mesura els que estiguin protegits. És el cas del monument de Tortosa, que el nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) talogar com a bé integrant del patrimoni cultural català, tot i que conserva elements de clara simbologia franquista.

L'Estat no podrà obligar l'Ajuntament de Tortosa a retirar els símbols franquistes que encara queden al monument de la Batalla de l'Ebre. Amb tot, la llei de la Memòria Històrica estableix que les administracions públiques prendran les mesures oportunes per retirar «escuts, insígnies, plaques i altres objectes commemoratius d'exaltació personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura». És el cas de l'enorme àguila imperial que encara presideix el monument en memòria dels morts de la Batalla de l'Ebre, tot i que l'any 1985 l'Ajuntament tortosí ja va retirar altres símbols del règim, com el Víctor, l'anagrama personal de Franco. El monument, que es va fer a la fundació artística Vilà, de Valls, és una obra de Lluís Saumells i està protegit com a bé integrant del patrimoni cultural català dins del catàleg al nou POUM de Tortosa. De fet, aquesta circumstància és la que faria que l'Estat no pogués obligar l'Ajuntament a retirar l'àguila o enderrocar el monument, com també passa a Barcelona amb l'àguila de la façana de Capitania General.

En aquest sentit, l'Ajuntament de Tortosa ja va retirar, el 21 d'agost del 2001, una polèmica claraboia del pati interior de la casa consistorial, amb l'àguila imperial de l'època franquista. Van haver de passar 22 anys d'ajuntaments democràtics perquè Tortosa decidís desmuntar la part de la claraboia on encara hi havia l'escut preconstitucional. Amb tot, la substitució del símbol franquista per l'escut de l'Ajuntament de Tortosa va arribar amb un retard notable, gairebé dos anys després que prosperés una moció presentada pel grup d'ERC.

Ara ERC torna a estar al govern de Tortosa, però la retirada del monument franquista no és una prioritat de l'Ajuntament. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va dir que els símbols i llegendes «estrictament franquistes» ja van ser retirats, i que el monument de la Batalla de l'Ebre va quedar «despullat de qualsevol simbologia». Segons Bel, Tortosa no pot obrir ara un debat polític ni ciutadà sobre la conveniència d'enderrocar el monument, ni tampoc sobre què caldria posar a la pilastra que ara ocupa. En aquest sentit, la pilastra era el suport de l'antic pont de la Cinta, un pont de peatge que va ser destruït, precisament, durant la Guerra Civil. L'alcalde anterior, Joan Sabaté (PSC), va proposar al març del 2005 començar els tràmits per enderrocar el monument. A més, volia convocar un concurs d'idees per fer un projecte «emblemàtic» i que representés Tortosa, preferentment, una passarel·la de vianants per unir el nucli antic i Ferreries. De fet, els serveis d'urbanisme de Tortosa encara conserven el dibuix d'una passarel·la que Santiago Calatrava havia dissenyat quan l'arquitecte encara no tenia tant de renom. Amb tot, l'anterior govern d'esquerres no va acabar de tirar endavant la proposta, i també Sabaté ha acabat per acceptar que qualsevol proposta necessitaria «més consens polític i social», per evitar «un conflicte entre els tortosins». En qualsevol cas, el portaveu del PSC continua apostant per reutilitzar la pilastra per a una nova passarel·la de vianants, «sense alterar el monument». Segons Sabaté, es podria traure l'àguila, de la mateixa manera que es va retirar la que hi havia a la claraboia de l'Ajuntament o a l'edifici de l'actual comissaria de policia. «En tot cas, caldria valorar si ens trobem davant d'un símbol franquista», van coincidir Sabaté i Bel. «El monument forma part del paisatge urbà de Tortosa, i al marge del debat sobre l'oportunitat política de la llei, la ciutat té altres prioritats, com la recuperació del nucli antic o la revaloració del nostre patrimoni», va afegir-hi Bel. Per la seua banda, Sabaté també va apostar per canviar l'ús del monument i reconvertir-lo en un símbol de pau. Durant la campanya electoral, ICV ja va proposar convertir el monòlit franquista en un monument pacifista, «dignificant-lo, il·luminant-lo i convertint-lo en un atractiu turístic».