La ciutat de Barcelona té 86.700 edificis, segon el cens de l'any 2001, que és el més actual que s'ha fet recollint aquesta dada. Aquests edificis tenien aquell any un total de 757.928 habitatges. Però no tots són habitats, i amb l'argument d'evitar que aquests pisos continuïn buits mentre la falta d'habitatge assequible expulsa els joves a altres indrets de la regió metropolitana o simplement els impedeix l'emancipació del domicili familiar, el govern defensa mecanismes com ara la del lloguer forçós dels pisos buits. La llei capacita l'administració a obrir un expedient, que, al cap de dos anys i si el propietari no en justifica cap ús, pot culminar amb el lloguer forçós del pis durant sis anys.

SENSE CENS OFICIAL
El fenomen dels pisos buits, però, és encara un misteri a Barcelona. No hi ha cap cens oficial de pisos buits. L'Ajuntament de Barcelona en va elaborar un d'aproximatiu l'any 2001, i el resultat va ser una quantitat espectacular: 100.771 pisos buits. És a dir, un de cada set pisos és buit. O, el que és el mateix, cada edifici de la ciutat té almenys un pis buit. L'Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí encapçalaven el rànquing de districtes amb més habitatges desocupats, segons aquell estudi.

NOMBRE A LA BAIXA
Registres com aquest són els que van fer debatre la necessitat de l'administració de tenir eines per intervenir en els casos flagrants de pisos abandonats amb objectius especulatius. Però el mes de març passat un estudi del catedràtic Anton Costas encarregat per l'Ajuntament de Barcelona rebaixava molt el càlcul del 2001. Segons l'estudi de Costas, a Barcelona hi ha entre 20.000 i 25.000 pisos buits. Segons va explicar Costas, el càlcul del 2001 es va fer sense tenir en compte que hi ha pisos que són segones residències i que n'hi ha que els propietaris fan servir com a despatxos ocasionals.