La mitjana anual de cases de cós enderrocades se situa entorn de trenta, però, des del 2004, la pèrdua d'aquest tipus d'habitatges va registrar un cert repunt, fins a arribar el 2006 a les 66 llicències atorgades per tirar-les a terra. El regidor d'Habitatge, Francesc Teixidó (ERC), assegura que les xifres «aniran a la baixa» perquè el ritme constructiu ha començat a moderar-se. De fet, aquest mateix any només s'han concedit 39 permisos. I és que la tendència habitual dels constructors és substituir les cases de cós per blocs de pisos, la majoria de tres plantes. Teixidó admet que la regeneració «de teixit vell» suposa la creació d'un centenar d'habitatges al centre de la ciutat cada any.

Si per al govern municipal aquesta és una estratègia que respon a certs canvis socials i d'estructura familiar, per al regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria, es tracta més aviat d'una política sistemàtica de demolicions d'edificis d'arquitectura tradicional, que han donat al centre i a l'Eixample de Mataró una identitat pròpia. Segons Safont-Tria, aquests immobles es van construir a partir del projecte d'Eixample que van dissenyar els arquitectes Emili Cabañes i Melcior Palau durant la segona meitat del segle XIX. Tot i reconèixer que hi ha noves necessitats socials, l'independentista pensa que «no han d'anar a costa de tirar a terra un patrimoni lligat a la qualitat de vida». Tot i no saber quantes cases de cós hi ha censades ara a la ciutat, el regidor d'Habitatge va insistir a dir que el reemplaçament d'aquests habitatges «serà cada cop més escàs perquè la rendibilitat d'aquestes obres per als promotors immobiliaris s'ha reduït».