Els tècnics del districte de Ciutat Vella van deixar ahir a cada cadira de la sala d'actes del centre cívic de la Barceloneta una carpeta, uns fulls amb uns ítems, retoladors de quatre colors i mapes del districte i del barri. Era la mateixa sala on, fa un mes, la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, i tot el seu equip tècnic van explicar com funcionaria això que tothom coneix com el PAD, el pla d'actuació del districte. Bé, com funcionaria el procés de participació per redactar-lo. Anar-ho a anunciar i a explicar barri per barri i reclamar al veïnat la seva implicació ja va ser un gest diferent i nou que podia engrescar més d'un. Però el que potser gairebé ningú s'esperava era que la cosa anava de veres i que, efectivament, als que volien participar se'ls faria treballar.

«La participació és feina», va dir ahir la regidora, amb el micròfon a la mà i disposada a conduir un nou format de reunió participativa. Abans de parlar, doncs, la regidora va demanar a tothom una estona de reflexió: que aboquessin les seves peticions esquematitzades en uns fulls preparats per temes, primer, i que, amb els retoladors de colors, marquessin en el plànol del barri els llocs que els preocupen –en vermell– i els llocs on volen posar un toc d'atenció –en verd, «que és un color positiu, com una oportunitat», va matisar–. I una veïna, engrescada, hi va afegir en veu alta: «Esperança.» «Sí, això», va corroborar la regidora. En un segon plànol, en aquest cas del districte, també els va demanar la mateixa operació: «Marqueu-hi també els punts del vostre interès, en un color diferent perquè vull saber quina relació teniu amb la resta del districte.» «Si hi ha persones que tenen alguna dificultat amb els plànols o per escriure les seves peticions, anirem passant per ajudar-los», va acabar, i a la sala va començar el brogit de bolígrafs, de comentaris d'uns amb els altres, de feinejar. Com quan a l'escola es posava un exercici per fer a classe, amb la diferència que ahir, a la classe de participació, es podia parlar amb el company, i amb els professors.

Acabada aquesta primera part, la segona, que es va assemblar més a les sessions maratonianes d'audiència pública en què toca parlar, no va ser menys sorprenent. A mesura que els assistents exposaven el que ja havien escrit en els fulls que els havien donat, les seves peticions simultàniament es van anar introduint per ordinador en un document i es van anar omplint unes caselles sota uns ítems de l'estil: entorn immediat, participació continuada, projecció a l'exterior... En una pantalla gegant es podia veure com s'anava introduint en el document cada aportació dels veïns.

La regidora va avisar que els plànols de tothom se superposaran informàticament i en resultarà un de sol que reflectirà totes les inquietuds de la gent que ahir va participar. La documentació escrita servirà per conèixer a fons les inquietuds dels veïns. I totes les aportacions rebran una resposta.

Ahir entre els assistents hi havia la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Eva Fernández, com a veïna de la Barceloneta, que ja hi va anar amb els deures fets. Va mostrar una grata sorpresa pel dinamisme de la reunió: «Estem acostumats que el regidor és una persona rígida», deia, tot i que també va advertir González de la feinada que se li gira, a ella i al seu equip més que a ningú, ja que s'han compromès a respondre tothom. «Ho sé, però ho hem de fer. Si no la gent es desanima», va contestar la regidora.