No és la primera vegada que la Comissió Europea es pronuncia en contra de la caça en barraca perquè és un mètode massiu i no selectiu. El 2004, el mateix any que el Departament de Medi Ambient va legalitzar 250 barraques al Baix Ebre i Montsià en una prova pilot, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees va emprendre accions judicials contra l'Estat espanyol per no haver complert la directiva de protecció d'aus silvestres. La denúncia, però, no feia referència a la pràctica a les Terres de l'Ebre sinó que es condemnava el «parany» utilitzat al País Valencià, un mètode molt similar a la caça en barraca. Tot i que la caça d'aus amb «parany» es va derogar el 2005, en un informe de la Comissió Europea del 2006 s'indicava que aquest sistema es continuava practicant perquè les autoritats estatals no van prendre mesures per fer complir la resolució europea.

L'Asociación Nacional para el Bienestar de los Animales (Anpba) també va presentar el 2003 una denúncia contra la Generalitat a la Comissió Europea per haver permès la caça en barraca, una denúncia que va ser admesa a tràmit, i a la qual dos anys més tard va afegir-ne una altra pel suposat arxiu per part dels serveis territorials de Medi Ambient a l'Ebre de 96 expedients sancionadors contra caçadors en barraca. L'entitat conservacionista argumenta que les multes als caçadors es van tramitar amb retard, quan ja havien prescrit. De fet, la prova pilot per autoritzar la caça en barraca al Baix Ebre i Montsià va ser polèmica des del principi. Barraquistes i agents rurals es van enfrontar des del primer dia per l'incompliment de la norma que regulava aquesta pràctica cinegètica per part dels caçadors.