Eren les deu del matí del primer dia de la Fira del Llibre de Frankfurt i no quedava cap butaca buida en la sessió inicial del Programa Literari, uns debats pensats per donar a conèixer la cultura catalana al públic alemany. Tres autors d'horitzons molt diferents, Carme Riera, Joan Francesc Mira i Pere Gimferrer, es van reunir al voltant d'una pregunta: Què és la literatura catalana?

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes Joan Francesc Mira va recordar que la literatura catalana és de les poques a Europa que tenen una tradició clàssica pròpia, bàsicament en prosa, amb autors valencians –com ell– com ara Joanot Martorell i Francesc Eiximenis, sense oblidar les Cròniques, «que tenen un llenguatge exquisit».

Apel·lant a la història i als tres segles de decadència de la llengua i la literatura catalanes, Pere Gimferrer va plantejar la Renaixença com un «fet inexplicable» que reprèn una «tradició literària seriosa» que des del segle XVI no havia tingut continuació: «És un misteri que Verdaguer, per exemple, agafés el català que coneixia i es parlava en el seu temps, i intentés fer poesia com la que llavors estava fent Victor Hugo.» Gimferrer va apuntar, a més, que aquesta recuperació del segle XIX va possibilitar, d'altra banda, una revifalla després de la guerra civil espanyola, els anys quaranta, en què la literatura catalana va «sobreviure» com a «alta cultura».

«Aquest fet no és tan misteriós –va contestar Mira– ja que respon a un moviment europeu de gran abast que lluitava per les llibertats dels pobles i reivindicava les seves llengües i literatures.» Com a exemples, va posar el cas del txec, l'eslovè, el finès i el croat. «No som cap cosa estranya ni exòtica, sinó que és la història d'Europa.» Tot i reconèixer que la recuperació va ser coetània amb altres llengües, Gimferrer va defensar que «no van tenir el mateix abast que la catalana».

Carme Riera, que es va considerar deutora d'una tradició oral mallorquina, va donar la raó a Mira, però va recordar que la conjuntura social i política va afavorir que la Renaixença tingués «un públic preparat per rebre-la».

El debat, moderat en alemany per Cecilia Dreymüller, va continuar amb una conversa sobre les relacions entre la llengua materna i la literària, amb Matthew Tree, Agnes Agboton i Simona Skrabec, entre d'altres.