Eren tants que pràcticament no hi cabien en l'estand institucional de la fira de Frankfurt en el moment de la seva inauguració oficial, ahir al migdia. Amb el lema Cultura catalana singular i universal ben gran de fons, editors i polítics es comprimien per sortir a la foto, somrients i felicitant-se per haver vist acomplert un projecte que cuejava des de feia més de deu anys.

Antoni Comas, el president del Gremi d'Editors de Catalunya, va poder prendre, aquí sí, la paraula (es veu que durant la gala inaugural de la fira no li van deixar fer), i va recordar que la iniciativa de la invitació a la fira de Frankfurt la tenen els editors que han treballat tant i tant per aconseguir-la: «L'ajut públic va venir posteriorment», va puntualitzar. Comas no es va estalviar de dir que els editors «s'estimen la llengua», però, la pela és la pela: «No deixarem de publicar en altres llengües perquè el multilingüisme ens ha permès internacionalitzar el mercat dels drets d'autor.»

Però, per què recordar un part difícil? Ferran Mascarell, exconseller de Cultura, o bé un Emili Manzano, exdirector del Llull, relaxats, no semblaven ahir tenir cap memòria de les polèmiques que han envoltat –i que envoltaran encara probablement– la invitació a la Fira del Llibre de Frankfurt. És cert que el cava ajuda a pair i que, entre els canapès de botifarra d'ou i els bastonets amb fuet que van servir entre el centenar d'assistents, les coses es veien d'una altra manera, malgrat que els cambrers, ai las, parlessin castellà.

El director de la fira, Jurgen Boos, que sembla començar a entendre això del «seny i la rauxa», va ser molt diplomàtic en el seu discurs i va llançar als nombrosos editors presents i representants del món cultural català un «no treballeu gaire durant els quatre dies que dura la fira, tampoc no feu gaire festa». «El més important aquí es viure l'experiència i, sobretot, divertir-se!», va afegir-hi.