Malgrat que a molts els pugui semblar una paradoxa, la ciència-ficció no és un gènere inventat per Acebes tot just fa uns anys. Potser ell va atorgar a la disciplina un nou caràcter amb les seves aparicions televisives, però pel bé dels extraterrestres de llunyanes galàxies el seu estil no ha transcendit més enllà de certa ciutat d'Itàlia. O, com a mínim, això pensava algú que no va badar boca entre els entesos que es van reunir al Foment Vilanoví el cap de setmana passat, en la segona trobada de ciència-ficció en llengua catalana organitzada per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. Acte rememoratiu, en part, de la primera trobada celebrada a la mateixa localitat de Vilanova i la Geltrú ara fa deu anys. Més d'una vintena d'autors van ser presents a la cita, entre ells en Màrius Serra, l'Antoni Munné-Jordà o en Josep Albanell.

Stanislav Lem, autor de l'emblemàtica, i adaptada al cinema per partida doble, novel·la Solaris, opinava que escriure ciència-ficció no és només explicar una història, és sobretot, un mitjà per penetrar en les ofuscacions del pensament burgès. I ho deia ell, que havia d'enginyar-se-les amb utopies per trencar la cintura dels censors soviètics. «El preu de la llibertat es la vigilància eterna», es va dir en una trobada inicial d'aquesta societat d'escriptors de ficció científica. El cost de la llibertat és hipotecar la vida amb bagatel·les, diu un marcià vigilant-nos des de la seva talaia.