Mentre que sembla que la unió entre els pobles del Baix Gaià pugui tornar a recobrar forces, l'element natural que li dóna nom continua sent, paradoxalment, un record amb més de trenta anys d'antiguitat. Des que el 1975 una decisió en plena dictadura franquista va deixar el riu Gaià sense curs natural per la construcció d'un pantà, l'única aigua que s'ha pogut veure al tram final de la conca és la de les pluges i la que ve causada per l'aflorament d'aigües subterrànies a la desembocadura, entre Altafulla i Tamarit. L'any 2004 semblava que el conflicte tenia una solució a l'horitzó, quan el govern català va fixar el cabal ecològic dins la directiva marc de l'aigua, però des de llavors la Generalitat no ha avançat com ni quan s'aplicarà. Com diu l'alcalde del Catllar, Josep Maria Gavaldà, «és un tema recurrent que mai s'acaba de tancar».

NOVA ESTRATÈGIA
L'entitat Salvem el Gaià, reapareguda fa poc, planteja ara una nova etapa de lluita pel cabal ecològic que serà «una guerra de guerrilles, i no una única batalla», explica el membre de l'associació, Jordi Suñé. La seva mirada s'ha fixat ara en els ajuntaments –«són ells els que tenen els recursos i el suport popular» diu–, un objectiu que es materialitzarà el dia 16 d'octubre, quan els batlles intentin consensuar una posició comuna respecte de la problemàtica.

El consens total, però, no serà fàcil, i és que el procés de recuperació del cabal ecològic, tot i tenir el suport gairebé unànime dels batlles del Baix Gaià, planteja certes ombres per a alguns a l'hora de pensar en la manera de fer-ho realitat. «No es pot oblidar que la viabilitat és tan important com la voluntat de regenerar el riu, i necessitem informació tècnica per valorar-la», explica l'alcalde de la Nou de Gaià, Jordi Cañellas. «Cal recuperar tots els projectes i treballar-hi», afirma el batlle d'Altafulla, Francesc Farré.

Des d'on la proposta es veu amb més reserves és a la Riera de Gaià, on el batlle, Jaume Casas, tem que s'acabi perjudicant els regants que fan servir part de l'aigua acumulada al pantà. «Els pagesos saben com es pateix per falta d'aigua, i al pantà no n'hi ha prou per a tot», diu, a la vegada que aposta per recuperar la proposta de fer-hi arribar les aigües tractades a la depuradora d'Altafulla. Des del Consell Comarcal del Tarragonès (una altra de les administracions que Salvem el Gaià vol involucrar) el seu president, Eudald Roca, reconeix que «s'ha de tenir en compte la sensibilitat dels pagesos, però també pot ser que el cabal reactivi els pous de la zona, així que tot podria conviure».

En el que sí hi ha coincidència és en com la recuperació del riu beneficiaria el Baix Gaià, especialment turísticament.

MÉS QUALITAT DE VIDA
Els beneficis, però, anirien més enllà segons Salvem el Gaià. Els seus membres defensen que, a banda d'un punt d'atracció, seria una nova zona de lleure per als municipis de la llera, a més de «recuperar la identitat de la subcomarca i donar més qualitat de vida». La platja d'Altafulla, que rebria més sediments, i els pous d'aigua dolça de la Riera i Altafulla serien altres dels beneficiats.