Nieto va deixar ben clar que el ministeri no és partidari, «en principi», de soterrar les línies elèctriques de 400.000 volts, però que «tot és negociable i val la pena estudiar-ho, perquè aquesta és una interconnexió molt important». Tot i això, va advertir que la decisió l'ha de valorar la societat, perquè tots aquests costos s'han d'incloure després en les tarifes elèctriques, i que si els ajuntaments ho volen fer pel seu compte, que ho facin. Segons va explicar Nieto, a l'Estat espanyol només hi ha 12 quilòmetres de línia de 400.000 volts soterrada, a la T-4 de Barajas, i perquè ho va pagar AENA, que és qui ho volia: «Potser el 2020 la tecnologia dels soterraments haurà avançat, però ara no és viable econòmicament perquè encara està en fase d'investigació i no en fase comercial.» I entre altres problemes del soterrament, va destacar que és molt difícil localitzar-hi les avaries i que té un camp magnètic molt més important que les línies aèries.

Nieto va reiterar que la línia de 400 kV i la interconnexió són vitals per a les comarques gironines, perquè és l'única zona de l'Estat que no està connectada amb xarxa. L'arribada del TAV pot provocar unes oscil·lacions que afectarien el sistema elèctric gironí, i que podrien repercutir en determinades indústries, si bé en cap cas en l'ús domèstic. Malgrat això, va admetre que la interconnexió no és necessària pel TAV, «sinó per un conjunt de factors». Entre d'altres, va dir també que això permetria un major desenvolupament de les energies netes –sobretot l'eòlica–, i també un estalvi de 500 milions d'euros l'any. També va advertir que les comarques gironines han passat aquest estiu «pels pèls», i que això no se solucionarà fins passat l'estiu vinent, quan la línia ja estigui feta.