divendres, 28 de setembre de 2007
> En defensa del joc, la memòria i l'aventura
La gran beneficiada, sempre que el premi de novel·la queda vacant, hauria de ser la poesia, encara que hagi de confiar-se a aquesta contingència i que continuï sent el gènere més mal dotat i el que, en canvi, més participació rep (50 originals aquest any). A Ricard Ripoll, l'escriptor de Sueca reconegut ahir amb el Miquel de Palol, l'atzar, en qualsevol cas, només l'interessa si és creatiu, com a Baudelaire, a Lautréamont, a Rimbaud i al rei de la Patafísica, Alfred Jarry, els seus autors de capçalera junt amb els epígons del surrealisme Raymond Queneau i Georges Pérec, perquè per escriure el seu llibre, Les flors àrtiques, ha tingut sobretot en compte l'herència literària francesa, l'única que va conèixer fins als 23 anys, com a fill de l'emigració econòmica al país veí. Si Ripoll va reivindicar la funció lúdica de la poesia, l'historiador Albert Balcells, guanyador del Rahola d'assaig, proposa una reflexió a fons sobre la distinció entre història i memòria a Llocs de memòria dels catalans, un estudi en què analitza una dotzena de llocs commemoratius i simbòlics, des del monument a Casanovas fins al Camp Nou, per esbrinar com es construeix l'imaginari col·lectiu. Lluís Miret, amb Les valls dels bandolers, com a guanyador del Muntaner de literatura juvenil va fer també la seva particular proclama defensant la novel·la d'aventures heretada de clàssics com ara Salgari, Verne o Stevenson enfront de la restrictiva classificació juvenil. Eduard Canimas, per tercer cop, i Frederic Cuscó van rebre els premis de cançó.
|
