| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dijous, 27 de setembre de 2007 > «Després d'Auschwitz no ha succeït res que refuti que no podria repetir-se»
El Nobel de Literatura Imre Kertész presenta una autobiografia en forma d'entrevista realitzada a ell mateix, «Dossier K.»VALÈRIA GAILLARD. Barcelona Per ell també va ser un misteri al principi. Imre Kertész (o Kertész Imre) havia de revisar unes gravacions d'una entrevista que li havia fet el seu amic i editor Zoltán Hafner entre els anys 2003 i 2004. Després de llegir les primeres frases va apartar el dossier i va començar a plantejar-se les preguntes que cap persona li havia fet mai. Així va gestar-se Dossier K. (editat en castellà per Acantilado), una «autobiografia a dues veus» en què tracta temes com ara la relació entre la vida i l'escriptura, la història i la literatura, i –com es podia preveure en l'autor de Sense destí–, sobre l'Holocaust i els seus interrogants. En aquest sentit, Kertész, de visita ahir a Barcelona, es va mostrar pessimista: «Després d'Auschwitz no ha succeït res que refuti que no podria repetir-se.»
Sempre amb l'amabilitat a flor de pell –va agrair als periodistes l'interès mostrat per la seva obra, a banda de lloar els encants de Barcelona– Kertész (Budapest, 1929) va revelar i amagar a l'hora els continguts de la seva darrera obra, Dossier K., un diàleg en què l'entrevistador és un gentil i l'entrevistat un jueu: «Em va sortir de manera espontània, sense cap pla previ, entre les dues veus hi ha un contrast molt agut que no vaig haver d'inventar.» Ara bé, l'autor assegura que no va viure el procés d'escriptura com una entrevista, sinó com un diàleg entre els diferents personatges que cohabiten dins seu, seguint les petjades, més que de Petrarca, dels diàlegs platònics. El resultat de l'experiment s'assembla més a una novel·la que al reportatge. Llavors, què és veritat i què mentida? «La part històrica cal creure-se-la. Les altres, cal voler-se-les creure.» D'alguna manera, Dossier K. respon a una necessitat del Nobel d'explicar-se en un país, el seu, on sovint ha estat objecte de polèmica. «Es pot dir que tinc una relació amb el meu país com Bernhard amb Suïssa, tot i que ell va ser molt més provocador!» El llibre, «força desagradable», planteja qüestions incòmodes: «Recrimino a la societat hongaresa que encara no s'ha plantejat les preguntes existencials i viu en l'escissió moral. La política ha entrat en totes les cases plantejant preguntes falses i estenent una visió populista.» L'obra de Kertész –amb títols com Sense destí, Liquidació, Jo, un altre, Kaddish pel fill no nascut i Fiasco– no es pot desvincular de la seva experiència als camps de concentració nazis. El 1944, quan era un nen, va ser deportat a Auschwitz i després a Büchenbald. Justament el retorn a Auschwitz, ja d'adult, és una de les experiències que repassa en el llibre. «Avui s'ha convertit en un parc temàtic. Per veure la racionalitat malvada dels nazis és millor anar 3 quilòmetres més lluny, a Birkenau, i contemplar, des de la torre de control, la dimensió del camp de barracons.» Si durant el discurs de recepció del Nobel el 2002 va declarar: «Des d'Auschwitz no ha ocorregut res que hagi abolit Auschwitz», ahir, a Barcelona, va reblar el clau: «Després d'Auschwitz no ha succeït res que refuti que no podria repetir-se. No ha canviat res en la nostra vida quotidiana, de la qual va sorgir aquell horror.» I va concloure: «Europa encara no ha arribat a aquest punt de maduració.» Interrogat sobre què li va fer tirar endavant els anys de la dictadura comunista al seu país, l'autor no va respondre. Això sí, va reflexionar sobre una «gran qüestió»: Quin és el clima que fa propícia la literatura? La millor literatura russa, i fins i tot la llatinoamericana, segons Kertész, es va crear «sota grans pressions». Per la mateixa regla de tres, el sentiment de culpa té un «costat inspirador: «Si no, ens destruiria.» El també traductor a l'hongarès de les grans obres de la literatura i filosofia alemanyes considera que el sentiment de culpa es genera perquè el supervivent ha col·laborat amb la maquinària totalitària per sobreviure: «Aquest és el seu preu i s'hi ha d'afrontar.» Pel que fa al suïcidi de personalitats com Primo Levy, l'autor de Liquidació, es mostra perplex: «Demostra la terrible influència dels assassins, ja que, un cop escapat de la mort no va poder viure amb el pes d'aquella sentència.» Kertész va recordar un autor polonès que s'havia suïcidat el 1952, Borowski: «Com ell, molts supervivents es van deixar enganyar pel partit comunista i quan se'n van adonar se'n van avergonyir.» El literat hongarès, que es declara jueu «ni religiós ni sionista», no es va mostrar gaire entusiasmat a l'hora de parlar de política: «No he viscut a Israel ni conec els israelians ni els palestins per analitzar la seva situació, però confio que assoleixin la pau.» Sobre les recents declaracions del president iranià, Mahmud Ahmadinejad, segons les quals l'Holocaust no justificaria la política d'Israel, va dir: «És un personatge que presenta una posició absurda i extremista. Ara cal veure si Europa vol defensar-se o no, però és clar que tothom vol viure en un món racional i habitable que cal crear cada dia.» |
)
 | |||
|