La superfície forestal a Catalunya ha augmentat un 4% entre el 1992 i el 2004, segons les dades del tercer inventari forestal elaborat pel Ministeri de Medi Ambient i que ahir es van recordar amb motiu de la segona edició del Congrés Forestal Català. El director de l'informe, José Antonio Villanueva, va fer una radiografia dels boscos catalans i va assegurar que al llarg d'aquests dotze anys, a Catalunya la superfície forestal no ha variat gaire, ja que un 4% no és un augment significatiu. Sí que ho és, en canvi, el fet que hagi augmentat la densitat dels boscos, tant pel que fa a la biomassa com al nombre d'arbres, concretament un 16% més pel que fa a l'arbrat, i la biomassa ha augmentat un 48%. Pel que fa al nombre d'arbres, Villanueva va destacar que a Catalunya s'ha comptabilitzat una disminució del nombre d'arbres petits, de peus menors als 8 centímetres, un factor que cal tenir en compte pels riscos que pot comportar aquesta situació en un futur. Villanueva va evitar mencionar les causes d'aquest augment de la densitat, que entre altres conseqüències comporta un risc més elevat d'incendis. Les causes les va mencionar el secretari general de Medi Ambient i Habitatge, Eduard Pallejà, que va admetre que aquesta situació és fruit d'una mala gestió, ja que en els últims 40 anys només s'ha aprofitat un 20% del que s'extreu del bosc, quan en aquest mateix període s'ha duplicat la quantitat de fusta al bosc. Una de les iniciatives del Departament de Medi Ambient és treure rendiment als productes forestals mitjançant la construcció de plantes de biomassa que generin energia utilitzant la fusta com a combustible. Pallejà només va avançar que des de la Generalitat es prepara un decret per regular quin tipus de centrals calen per a les necessitats energètiques del país.

Fer rendible el bosc serà un dels principals problemes que es tractarà en el segon Congrés Forestal Català –el primer es va celebrar el 1988–, que ahir es va iniciar a Tarragona. Pallejà considera que cal tractar la superfície forestal de Catalunya, que ocupa un 61% del territori, com si es tractés d'una infraestructura de país que «ha de ser rendible». Tot i això, un 77% de la superfície forestal és privada i els propietaris reclamen, any rere any, més diners a les administracions per poder portar a terme una bona gestió de la fusta. Els propietaris al·leguen que la neteja del bosc, com també la tala d'arbres, són feines que han deixat de ser productives. I a la comarca de Barcelona hi ha una complexitat afegida: l'existència de més de 2.000 propietaris amb terrenys que no superen les dues hectàrees. El diputat de Medi Natural de la Diputació de Barcelona i alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va dir que aquests propietaris no poden gestionar tot sols aquests espais naturals.

A més, Barcelona és, sorprenentment, una de les demarcacions, conjuntament amb Girona, que tenen el percentatge més gran de boscos, concretament un 56% –a Girona és d'un 62%–. Totes dues superen la mitjana, que és del 49%, i Tarragona i Lleida se situen per sota, amb el 40% i el 43% respectivament. Amb tot, i respecte de les dades que es tenien del 1970, a Barcelona la superfície de boscos ha disminuït a causa dels incendis del 1994 i el 1998.