La taula rodona la moderava Laura Iglésias, presidenta del jurat del concurs Visionat de l'ATCG, i estava formada per Pep Alum (director del grup El Mirall, de Blanes), Quim Noguera (director d'El Galliner), Roger Zamorano (ponent de Cultura de la Diputació), Mireia Llorens (cap de Cultura de l'Ajuntament de Banyoles) i Josep Maria Cortada (membre del grup La Funcional, de Figueres).

El debat va començar amb una primera exposició de cadascun dels membres de la taula. Alum i Cortada van exposar les situacions de les seves companyies, diametralment oposades, ja que el blanenc, tot i reconèixer que la situació ha millorat amb el teatre nou, explicava que fins a arribar aquí havien passat moltes vicissituds. Alum va fer referència al fet que, en dependre la programació del teatre de Blanes d'una empresa externa, això feia molt difícil poder programar companyies de teatre amateur d'altres contrades. Cortada, per la seva banda, explicava que La Funcional té un vincle amb el Casino Menestral –ara en obres–, la qual cosa li permet comptar amb un bon espai, però que té sobretot una implicació total en la vida ciutadana.

Quim Noguera va afirmar que no es tractava de fer distincions entre teatre professional i amateur, sinó que «hi ha bon teatre i mal teatre» i va dir que el que calia era formació.

Mireia Llorens va explicar la seva experiència a Banyoles, on el consistori és especialment sensible amb les arts escèniques. Llorens va explicar que incentiven els grups banyolins per tal que estrenin com a mínim un espectacle cada any, i que la programació de grups amateurs venia molt determinada per l'alt índex d'ocupació del teatre municipal, que tot just permet programar els grups locals. A més, Llorens també va fer referència a la formació, i va esmentar l'existència de la Nau Provisional de les Arts Escèniques, seu actual de l'escola municipal de teatre.

Roger Zamorano va advocar per una acció conjunta de grups i administració, vinculant el condicionament d'equipaments amb la construcció d'un circuit per als grups, sense «entrar en condicions d'imposició.» Zamorano, que va demanar temps per treballar, va dir que calia superar el «paper passiu dels polítics, que deixen que els seus tècnics vagin fent per aconseguir un rendiment exclusivament polític».

L'ESCÈNICS HA FRACASSAT
En el torn de preguntes, Jordi Xiberta (Bambolina, d'Anglès), va fer explícita per enèsima vegada la precària situació del teatre amateur a la vila, a causa del desinterès i la desídia del consistori selvatà, que ha deixat que la sala Paladium es deteriori fins que la situació és gairebé irreversible, i es va queixar amargament de la dificultat en el maneig del nou catàleg d'arts escèniques de la Diputació, Escènics, i de la seva estructura, poc entenedora. Aquest catàleg el va promoure fa poc més d'un any l'anterior ponent de Cultura, Enric Vilert. Roger Zamorano va fer referència a aquest últim aspecte, i va afirmar que no havia estat l'única queixa que havia rebut en aquest sentit. Pel que fa als equipaments, el diputat de Cultura va dir que estan esperant que la Generalitat elabori un ja anunciat pla d'equipaments.

Mireia Llorens, per la seva banda, va apostar per la necessitat de legislar en aquest àmbit, ja que, ara per ara, tot depèn de la sensibilitat del polític local de torn, que hauria d'entendre que és bàsic per al teixit associatiu de la ciutat, i la seva capacitat de lluitar a les entitats supramunicipals. Per la seva banda, Xavier Fàbrega (Safareig i Ditirambe) va expressar perplexitat per la reducció del circuit de sales on els grups poden mostrar els seus treballs. «Fa 5 o 6 anys, els grups que participaven en la campanya tenien un circuit per les comarques amb una dotzena d'actuacions. Això s'ha perdut, i ara has d'arriscar-te a presentar-te a concursos diversos», va comentar. Aquesta queixa va ser força unànime entre els representants dels grups i el públic que va seguir el debat, una setantena de persones.

El programa dels actes de celebració es va tancar amb la deliciosa interpretació per part de l'actor Pep Tosar, dirigit per Xicu Masó, de l'espectacle Sa història des senyor Sommer, un fet que sembla un contrasentit, ja que minuts abans els grups amateurs gironins es queixaven que no podien actuar.