| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 22 de novembre de 2024


dilluns, 24 de setembre de 2007
>

La catosfera, a mil per hora

La política va impulsar els blocs a Catalunya, però ara el món dels blocs té cada vegada més pes en tots els àmbits

EDUARD BATLLE. Girona
Tot i que resulta difícil de quantificar, es calcula que entre 100.000 i 150.000 catalans tenen un espai propi on expressar les seves vivències, reflexions i opinions en la xarxa. La blocosfera catalana –coneguda com a catosfera– viu en un estat gairebé permanent d'ebullició des de fa aproximadament tres anys. El nou escenari polític va marcar un punt d'inflexió per a periodistes, polítics i ciutadans, que es van abocar a compartir les seves sensacions a internet. Des d'aleshores, la xifra de blocs no ha deixat de créixer de forma imparable. Tot i que no tots els que s'animen a obrir-ne un s'entretenen a actualitzar-lo amb freqüència, el debat és intens i ja arriba a tots els àmbits. De la política a l'esport, passant per l'economia, la cultura, la filosofia, l'esport i la religió.


Actualment, es calcula que existeixen més de 62 milions de blocs al món, dels quals més de 3 milions estan indexats a l'Estat, on s'ha estimat que més de la meitat s'actualitzen periòdicament i que un 90% són en llengua castellana. Els càlculs globals són que el 65% dels blocaires són homes i que prop del 80% dels blocs s'han creat durant l'últim any. Una dada valorativa és que al món es creen uns 175.000 blocs cada dia.

Un bloc no és res més que una pàgina web, però en poc temps els blocs s'han convertit en universals gràcies a tres factors: les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, l'ús d'internet i la gratuïtat del servei. A mesura que els ordinadors s'han fet cada vegada més domèstics i s'han millorat les connexions en la xarxa arreu del món, els blocs han consolidat el seu fenomen. I aquestes possibilitats d'expressió personal i col·lectiva han transformat el repartiment de papers en l'escenari convencional de la comunicació global. Un exemple n'és el bloc de la famosa actriu i directora xinesa Xu Jinglei, que continua superant rècords, i si l'any passat va ser considerat el més popular del planeta amb 50 milions de visites, al juliol va arribar als 100 milions.

L'origen dels blocs va néixer fa deu anys als Estats Units: Dave Winer en va ser un dels pioners i el primer que va definir el concepte de blog en llengua anglesa, mentre que Jorn Barger va ser el primer a començar a parlar de weblog. Aquest programador nord-americà va estrenar el seu bloc l'1 d'abril del 1997 a Scripting News. I progressivament es va anar ampliant en tots els segments de la societat nord-americana. Segons un expert d'aquest àmbit als Estats Units, Dennis L. Wilcox, el mèrit dels blocs s'ha d'atribuir a dos aspectes: la gratuïtat del servei i el fet que siguin tan fàcils de crear. I aquesta nova manera de comunicació va ser aprofitada per polítics, empresaris, directius, periodistes i comunicadors, que volien transmetre el mateix missatge a l'instant de costa a costa del país, independentment de la diferència horària. Cinc anys després, el cicle es va començar a reproduir a Europa.

I processos que han promogut la blocosfera són esdeveniments tan mundials com l'11 de setembre als Estats Units, la repressió a la Xina, l'atemptat de l'11-M a Madrid, la invasió a l'Iraq i tragèdies com ara el tsunami asiàtic.



PROCÉS A CATALUNYA
A Catalunya, la comunitat dels blocs va començar amb força fa tres anys. Va despertar en gran part gràcies a la política i, especialment, a tot el seguiment del nou Estatut. Però ara, superats els alts i baixos de la política, els blocs tenen cada vegada més transcendència en tots els aspectes de la societat. N'hi ha molts en forma de dietari, d'anònims, de confidencials, en grup i només de fotos. Marc Vidal, que n'és un dels referents, veu que ha arribat el moment d'apostar per la qualitat, enfortir els seus vincles i professionalitzar-se, tal com ha passat en força països de llengua anglesa. Vidal treballa com a directiu d'empresa, viu a cavall entre Granollers i Madrid, i després d'assistir a moltes conferències arreu de l'Estat, opina que Catalunya ha de demostrar el seu pes com a col·lectiu, i per això prepara un congrés internacional al Vallès per al 2008.

Un dels qui valora aquest món des de dins és el jove emprenedor Dídac Lee, que també té bloc. Lee opina que un bloc és «la llibertat d'expressió elevada a la màxima potència». Posa d'exemple el d'Enrique Dans: «Sovint és molt crític amb Microsoft i si treballés en una revista no ho podria fer per les pressions que rebria.» Per contra, lamenta que l'anonimat dels autoeditors pugui ser aprofitada per falsejar la realitat.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>«Ciutats» de blocs

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.