La pena màxima que podrien imposar a Jaume Roura Caparelles, si fos processat, jutjat i condemnat, seria de dos anys de presó i no comportaria el seu ingrés a un centre penitenciari si fos la seva primera condemna per un delicte. L'article 80 del Codi Penal assenyala: «Els jutges i tribunals podran deixar en suspens l'execució de les penes privatives de llibertat inferiors a dos anys, mitjançant resolució motivada, atenent fonamentalment a la perillositat criminal del subjecte.» Aquí la llei amb aquest «podran» deixa la qüestió de la suspensió a la mà del jutge o del tribunal sentenciador, però a la pràctica s'aplica sistemàticament.

Pel fet d'haver estat condemnat, si el cas acabés en condemna, Roura contrauria uns antecedents penals que no quedarien cancel·lats, segons l'article 136 del Codi Penal, fins al cap de tres anys d'haver-se complert la condemna o fins al cap de tres anys a partir del dia següent al que se li hagués decretat la suspensió de la condemna, si no hagués tornat a delinquir durant aquest termini. Els delictes contra la Corona estan compresos en set articles, del 485 al 491 del Codi Penal, però enlloc es parla de què podria passar si algun membre de la reialesa delinquís. L'article 14 de la Constitució diu: «Els espanyols són iguals davant la llei» i l'article 410 de la llei d'enjudiciament criminal remarca: «Tots els que resideixin en territori espanyol, nacionals o estrangers, que no estiguin impedits, tindran obligació de concórrer a la crida judicial per declarar el que sàpiguen sobre el que els sigui preguntat», però l'article següent diu: «S'exceptuen d'allò que disposa l'article anterior: el Rei, la reina, els seus respectius consorts, el príncep hereu i els regents del regne.» L'article 56 de la Constitució remarca: «La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat.»