Els beneficiaris de les ajudes directes per a joves no només seran treballadors autònoms i per compte aliè, sinó també desocupats amb prestació d'atur i becaris d'investigació; si són estrangers no comunitaris hauran de tenir quatre anys de residència a l'Estat espanyol. Segons va explicar Chacón, vuit de cada deu joves cobren menys de 22.000 euros bruts l'any, fet que els converteix en beneficiaris potencials d'aquesta mesura.

Per a rebre aquestes ajudes directes no s'acceptaran contractes de lloguer entre familiars pròxims i el beneficiari no podrà ser propietari d'un habitatge. Ambdues mesures són compatibles, de tal manera que els joves ocupats de menys de 30 anys que rebin les ajudes directes per llogar un habitatge podran també desgravar l'import de la renda que paguen pel seu pis.

El govern espanyol estima que les ajudes als joves costaran 436,5 milions d'euros anuals i que l'any que ve se'n beneficiaran 361.000 joves, que rebran 411 milions en ajudes directes i 25,5 milions en concepte d'aval i préstec per fiança.

Per la seva banda, la deducció fiscal del lloguer suposarà una minoració d'ingressos per a Hisenda, que es calcula en 348 milions d'euros i beneficiarà aproximadament 700.000 famílies l'any vinent. La tornada d'aquesta deducció –que havia eliminat el PP– consisteix a aplicar al cost del lloguer el mateix que al cost de la propietat, una deducció del 10,05% que es resta de la quota estatal de l'IRPF, per a una base màxima de 9.015 euros, o sigui, un descompte màxim de 906 euros per contribuent. En l'habitatge de propietat es desgrava un 4,95% més en la quota autonòmica, i les comunitats autònomes tenen les seves pròpies ajudes per al lloguer.

Rodríguez Zapatero i Chacón van explicar ahir que aquestes són les dues primeres mesures d'una sèrie d'iniciatives, que s'aprovaran en pròxims consells de ministres, amb l'objectiu d'incrementar l'oferta d'habitatge de lloguer i que inclouran garanties addicionals per als propietaris perquè lloguin els habitatges buits. Aquest conjunt de mesures buscaran també la implicació de tot el sector immobiliari, entre altres coses, amb avantatges fiscals per als promotors d'habitatge protegit en règim de lloguer.

El president del govern espanyol va subratllar que les mesures anunciades ahir són fruit de la labor conjunta dels ministeris de l'Habitatge i d'Economia

Quan se li va preguntar per les reticències del titular d'Economia i Hisenda, Pedro Solbes, pel que fa als desgravaments, Chacón va assenyalar que el vicepresident va dir que hi estava d'acord si beneficiaven un col·lectiu concret, com és el cas. Va destacar que es busca facilitar l'emancipació dels joves a l'Estat espanyol, que és el país de la UE on ho fan més tard, i donar suport a les famílies amb rendes més baixes.

El secretari d'estat d'Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, va assegurar que les mesures recollides en aquest pla de foment del lloguer ja estan previstes en el projecte del pressupost general de l'Estat per al 2008, que serà presentat en el consell de ministres de divendres.

El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va recomanar als partits polítics que «cuidin i mesuri molt» les promeses electorals per evitar que es perdi el superàvit, «un actiu importantíssim».Va assenyalar que no volia parlar de mesures concretes, però sí va demanar «prudència fiscal» i que es mantingui el superàvit de l'economia espanyola, «que dóna una tranquil·litat enorme als agents». Al seu parer, el que «dóna tranquil·litat a les famílies i a les empreses és que els impostos no s'apujaran, i que com a molt baixaran», però «si toquem això i comença a afectar el creixement, el problema és que potser en un futur, si anessin maldades, caldria apujar impostos».

Els secretaris generals de CCOO, José María Fidalgo, i la UGT, Cándido Méndez, es van mostrar favorables a les ajudes per fomentar el lloguer. El primer va dir, però, que cal una «intervenció massiva i contundent» en matèria d'habitatge, i Méndez va demanar més inversió en habitatge protegit.

La desgravació del lloguer va ser rebutjada l'any passat pel mateix govern que ara la proposa. El 18 d'abril del 2006, el secretari d'estat d'Hisenda i Pressupostos va dir que s'havia descartat incloure una desgravació per als inquilins en la reforma de l'IRPF perquè aquests tipus de mesures «no són decisives» a l'hora d'escollir si llogar o comprar i, a més, ja hi havia ajudes de les comunitats autònomes.

La posició actual del PSOE –no només mantenir les desgravacions fiscals sinó crear-ne de noves– es contradiu amb la que el 20 de juny d'aquest any va exposar la seva secretària d'Economia i Ocupació, Inmaculada Rodríguez-Piñero, que tornava a parlar de reduir –i fins i tot eliminar, però sense efectes retroactius– el pes d'algunes deduccions de la declaració de la renda com la de l'habitatge, que segons ella tenen «cert caràcter regressiu perquè no serveixen per als que no tenen accés a una casa». L'aposta era fer més habitatges a preu assequible.