L'informe de l'inspector Raül Ballestín deixa clara la responsabilitat de l'empresa per no haver adoptat mesures preventives malgrat l'historial clínic de Jurado: el treballador arrossegava des de feia temps greus problemes respiratoris (i que els últims mesos de la seva vida el van obligar a dormir endollat a un respirador). De fet, el 20 de juliol de l'any passat, quan Jurado va morir, feia poc més de dos mesos que s'havia reincorporat després d'haver estat un any de baixa.

Mesos abans d'aquesta reincorporació, Jurado va demanar un trasllat a un parc amb un ambient menys extrem que el de Diagonal Mar, on estava destinat i que no només no té gaires zones d'ombra, sinó que la proximitat al mar i la presència d'un llac converteixen en un dels més humits de la ciutat. La petició, la fonamentava Jurado en un informe mèdic on la doctora Gemma Baulies advertia que la seva afectació s'agreujava amb «els canvis ambientals i els ambients humits» i recomanava que «la seva feina fos adequada al seu estat per evitar reaguditzacions de la seva patologia de base». L'empresa no va fer cas de la petició perquè es va fer mentre el treballador estava de baixa, segons la versió del seu director de recursos humans, Pere Luque, que també apareix recollida en l'informe de l'inspector.

Els precedents que l'empresa va obviar no acaben aquí, com va informar aquest diari el 29 de setembre del 2006. L'1 de juliol, Jurado havia patit una primera insuficiència respiratòria i havia hagut de ser ingressat a l'hospital del Mar, circumstància que el cap de torn aquell dia, Carlos Sellabona, va fer constar en el llibre d'incidències. Malgrat el coneixement per part de l'empresa de l'accident (perquè d'accident laboral ho qualifica l'inspector), i malgrat que Jurado va estar ingressat fins al dia següent, l'empresa «no presenta comunicat d'accident ni tampoc el corresponent de baixa mèdica», i «tampoc s'avisa al servei de prevenció». El relat de l'inspector afegeix que tampoc es va engegar «cap acció per determinar la causa de l'accident, revisar l'estat de salut del treballador i, en definitiva, per determinar de manera fefaent el perquè del que va passar per tal d'intentar evitar la seva repetició».

L'informe afegeix encara un altre incompliment: quan Jurado es va reincorporar després d'un any de baixa, l'empresa Prevenrisk, contractada per Parcs i Jardins, li va fer un reconeixement mèdic, però l'inspector no considera provat ni que fos tan acurat com és preceptiu ni que es tinguessin en compte els informes mèdics aportats per l'empleat. En síntesi, «s'aprecia responsabilitat empresarial pel que fa a les mesures no adoptades i que s'haurien d'haver adoptat tenint en compte els antecedents clínics coneguts» del malalt.

Malgrat el reguitzell de «mesures no adoptades», Ballestín no estableix cap sanció contra l'empresa, i es limita a instar-la que, d'ara en endavant, compleixi tots aquells preceptes que en el cas de Jurado va vulnerar, i que «revisi l'avaluació de riscos» per tal de tenir en compte els que es puguin derivar «d'una exposició a les diferents condicions climatològiques». Una decisió que el comitè d'empresa considera massa benèvola: els representants dels treballadors ja hi han presentat al·legacions perquè entenen que de la lectura de l'informe d'inspecció es desprèn que l'empresa ha comès dues faltes greus i una de molt greu en matèria de prevenció de riscos, i demanen que se la condemni per aquests conceptes. El comitè també ha remès una carta –que de moment no ha obtingut resposta– a la presidenta de l'institut municipal, la tinent d'alcalde ecosocialista Imma Mayol, per demanar-li que, partint de la resolució de la inspecció, depuri responsabilitats.

Tot i la petició d'aquest diari al departament de premsa de l'Ajuntament, i com és habitual, cap responsable de l'empresa pública va voler fer ahir cap comentari sobre l'afer.