Joan Antoni Blanc no és un creador que es prodigui gaire. Amb una àmplia i reconeguda trajectòria en el món del disseny, no són gaires les exposicions individuals que ha realitzat. Membre fundador d'EINA, la coneguda escola de disseny i art de Barcelona; del BCD, Barcelona Centre de Disseny, i de l'ADP, associació de dissenyadors, ha estat guardonat amb diversos premis: premi especial del jurat dels Deltes AD/FAD 2005; premi Ona Mediterrània 2006 de Tarragona, i Premi a la Sostenibilitat 2007 del Departament de Reciclatge i Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

La mostra que ha inaugurat a la sala Llac de la llibreria Antiquària de Tarragona té un caràcter particular. L'artista l'ha concebut com una intervenció a l'espai expositiu. Intervenció que es pot entendre també com una instal·lació perquè és un conjunt d'obres pensades per a aquest espai. Una obra en què el procés de creació té un valor especial, com ho demostra el fet que el catàleg és a la vegada la maqueta de la mostra.

Tal com explica l'autor, les parets de la sala son pautades en estar emmetxades. És a dir, presenten una sèrie de franges de fusta pautades verticalment. Fou aquesta configuració la que va estimular la seva imaginació per crear el conjunt d'obres que s'exposen. Obres abstractes i amb dissenys geomètrics. Els dissenys i l'ús del color li permeten jugar amb una sèrie d'efectes que donen profunditat o creen la sensació de positiu i negatiu, dins del seu interès per la representació de la forma i la seva percepció. Aquestes obres, en estar realitzades amb pintura acrílica sobre un suport de metacrilat, permeten que la «paret pautada» s'integri com un element més de la composició. Ha estat aquesta «pauta» la que ha determinat el tipus d'escriptura que l'artista ha creat. Lletres o paraules amb un traç impecable, amb perfils nets, on predomina el ritme, l'equilibri i l'harmonia. És notòria la regularitat dels seus dissenys, que denota el seu ofici de dissenyador industrial, però aquesta regularitat i repetició modular no aconsegueixen ofegar el batec de la vida. Podem racionalitzar la construcció i compartimentació però el moviment i la gradació cromàtica introdueixen el canvi constant, la varietat dins de la unitat. Tal com ho assenyala l'artista. «després de molts anys d'estudi creant formes, assumeixo que m'he mogut en un triangle on els vèrtexs han estat el disseny, l'arquitectura, l'enginyeria, però el baricentre ha estat l'art».