Antònia Adroher va néixer el 1913, era la tercera de set germans i filla d'un ebenista de nom Enric que tenia botiga al carrer Nou de Girona. Tot i que la família era de dretes, menestral i benestant, la mare Narcisa va despertar en els fills un rebuig clar contra la injustícia i les desigualtats i allò va comportar que, en contra del parer del pare que li havia proposat fer de secretària del negoci familiar, ella s'estimés més seguir la senda marcada per la seva professora d'ensenyament primari, Carme Huguet. Als 17 anys va entrar a l'escola Normal i el 1931 va ser la banderera que va portar la tricolor entre el centre republicà del carrer del Carme i l'Ajuntament. El 1934, Antònia va acabar els estudis de magisteri i va treballar a Ultramort, en un moment en què ja era militant de la FETE-UGT i feia projectes conjunts amb el seu promès Dídac Tarradell. Fundadora del POUM, impulsora del secretariat femení del partit, el 21 d'octubre del 1936, quatre mesos després de l'aixecament feixista, va ser nomenada regidora de Cultura i Propaganda de l'Ajuntament de Girona integrat per la CNT, la UGT, el PSUC, els republicans i el POUM. Des del nou càrrec Adroher va convertir els convents en escoles, va obrir cantines infantils i va potenciar materials pedagògics adequats a les propostes del CENU. Quan va arribar la derrota i hagué de marxar a l'exili, va continuar la lluita en companyia del seu espòs Carmel Rosa, de qui es va enamorar després d'una trobada casual sobre un pont de Tolosa del Llenguadoc. Va resistir contra el nazis, va impulsar el casal de Catalunya a París, va crear el Moviment Socialista de Catalunya, va participar al congrés de Suresnes i el 1977 va tornar a Catalunya on es va convertir en una figura de referència del PSC.

CONSPIRACIÓ PEDAGÒGICA
Puri Molina, mestra, pedagoga i biògrafa d'Adroher, remarca molt especialment les aportacions valuoses a la nostra història contemporània, com la defensa decidida de l'escola pública i laica per a tothom: «Professionalment compromesa i enamorada de la feina d'educar, va ser una persona clau en l'aplicació de les mesures renovadores i progressistes de la República. Com a mestra va participar en primera línia en el que jo anomenaria conspiració pedagògica. Formava part del grup de mestres que es reunien, intercanviaven experiències i assajaven les metodologies progressistes dels corrents europeus, convençuts que canviant l'educació canviarien el món.» Molina també valora la coherència d'Adroher respecte de la coeducació i l'esforç per trencar els motlles d'una formació diferenciada segons el sexe.