Sóc biòloga i exerceixo de professora d'ensenyament secundari. Visc a Girona i sóc mare de 3 nenes de 2, 5 i 8 anys. El meu marit té feina estable a Torroella de Montgrí, però ha de viatjar i pernoctar sovint fora de casa, per tant la cura dels fills depèn en bona part de mi.

Durant els darrers 9 anys he estat donant classes com a professora substituta i interina per les comarques gironines.

Vaig passar les oposicions d'aquesta darrera convocatòria en l'especialitat de ciències naturals. En la resolució d'adjudicació de destinacions del darrer 3 d'agost, se m'ha atorgat d'ofici una plaça al SES Sant Salvador de Tarragona, a 200 km de casa, quan en aquesta mateixa resolució s'han atorgat places vacants a interins al Maresme, a menys de mig camí entre Girona i Tarragona.

Com a conseqüència d'aquesta plaça tan llunyana i davant la incompatibilitat de conjugar la vida familiar i la laboral que això suposa vaig iniciar immediatament els tràmits per intentar trobar una destinació més propera.

Aquestes tramitacions han durat tot el mes d'agost, cal tenir en compte que del dia 7 al dia 27 no hi ha hagut cap persona responsable a la Delegació d'Educació de Girona. Només un inspector de guàrdia que no podia fer res.

He presentat diverses instàncies de reclamació per demanar que s'estudiés la possibilitat d'atorgar-me una plaça que em permetés tornar a casa al vespre. He parlat personalment amb el cap de personal de secundària a Girona, amb diversos inspectors de la delegació i amb el delegat d'Educació a Girona. La resposta de l'administració ha estat o bé que agafi una baixa mèdica, o bé una excedència (sense sou), o bé una mitja jornada, però que ells no estan per atendre qüestions personals.

Després m'assabento, a més, que en l'acte de nomenaments del dia 30 d'agost es va adjudicar a un interí una vacant de ciències naturals a l'IES Serrallarga de Blanes.

Finalment, no he tingut altre remei que anar a treballar a Tarragona i vull agrair a la direcció del centre la seva solidaritat amb la meva situació personal, ja que gràcies a ells podré més o menys compaginar la vida laboral i la familiar, qüestió de què l'administració s'omple la boca, però, com tot en la política, només són paraules i no fets.

Quin sentit té haver aprovat unes oposicions, amb l'esforç que ha suposat per a mi i la meva família, si com a interina estava a 35 km de casa?

Aquest és el suport de l'administració pública als seus treballadors i les seves famílies?