Abans d'entrar al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, em vaig mirar els pisos del costat mateix, apuntalats per causa de diverses malalties arquitectòniques i habitats per gent pobra. D'aquí a un parell d'anys, quan s'hauran enllestit les obres del Parc Científic i Tecnològic, que el Rei va inaugurar ahir a la tarda, aquells pisos de la Creueta ja hauran estat engolits pel creixement urbanístic. I adéu trist contrast.

Un càrrec més que respectable de la UdG em va filtrar que la inauguració del parc abans de tenir-lo acabat s'ha d'atribuir a una capritxada del president de la FOEG i vocal del patronat del parc, Joan Fausto Martí. Hi hauria vist la justificació perfecta per acabar de convèncer la Casa Reial perquè donés el vistiplau de l'assistència de Joan Carles al sopar de la VII Nit de l'Empresari de les Comarques Gironines. L'any passat va venir-hi el príncep de Girona, que també va voler tornar per ser en un dinar de la Cambra de Comerç.

És que els empresaris són cada cop més monàrquics? És possible, però, segons alts directius de la patronal, porten personatges d'alt rang institucional perquè els interessa molta difusió dels seus actes. Creuen que l'assistència del president Montilla acaba reduïda a una plana de diari, i encara gràcies. Si ve el Rei, s'hi aboquen tots els mitjans de comunicació, fins i tot de Madrid. Vet aquí, ahir érem més d'un centenar de periodistes acreditats.

A la inauguració del Parc Tecnològic, a la Creueta, hi havia qui sap les personalitats del món polític, universitari, social, cultural i empresarial; fins i tot hi vaig saludar el nostre bisbe Carles, que diumenge va fer 75 anys i que preveu viatjar aviat a Madrid per lliurar la carta al nunci en què comunica al Papa que ja ha assolit l'edat de jubilació. Vaig veure-hi el president José Montilla, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans; quatre consellers –Josep Huguet, Joaquim Nadal, Marina Geli i Mar Serna– i dos ministres, Joan Clos i Mercedes Cabrera, el president de la Diputació, Enric Vilert, i el representant de l'Estat a Girona, Francesc Francisco-Busquets, i el de la Generalitat, Jordi Martinoy. D'ERC, ja n'he esmentat tres, però encara n'hi havia uns quants més, entre delegats i alts càrrecs del govern. Molta gent presumia de republicà, però intentava justificar la seva assistència, com si algú els exigís explicacions per anar a veure aquest figura internacional i tan natural. «No he vingut a veure el Rei, ell ens ha vingut a veure a nosaltres», vaig sentir.

Al Parc Tecnològic, Joan Carles de Borbó i Borbó no va pas dir ni piu en públic. Escortat per la rectora Anna Maria Geli, es dirigia, en petit comitè, als convidats que s'hi abocaven com noietes de club de fans.

El Celler de Can Roca va servir el pica- pica a la UdG i el sopar de la FOEG a Fontajau. Encara a la UdG i ben assolellats, el Rei va tenir set i Josep Roca li va servir una copa d'aigua. El Rei va aprofitar per elogiar-lo: «Unos pinchos muy buenos.»

En el sopar dels empresaris, van parlar Fausto Martí, Pagans, Montilla i el Rei, que va fer una frase en català. Gent ben informada de la FOEG i de la UdG em va revelar que hi havien hagut cops de colze per assistir, com a mínim, a un dels dos actes que el Rei va presidir.

Per fi, el Rei va parlar a Girona. Va estar a punt de no fer-ho. Ja se n'anava de l'escenari on havia repartit uns premis, que el van haver de cridar perquè reculés, perquè encara no havia acabat la feina. Havia de llegir un discurs, d'un parell de folis, al miler de convidats per la FOEG al pavelló de Fontajau.

I va obrir la boca: «Molt bona nit. Mucho agradezco...» I vaig mirar la cara dels periodistes que tenia al costat: somreien com els de més enllà. Quinze segons més tard començo a sentir SMS i a rebre'n una colla: «És el millor imitador que mai he vist de Toni Albà.» I no és broma.