El cubisme, l'hiperrealisme i el pop art es donen cita fins al 4 de novembre a la sala d'exposicions de Caixa Laietana de Mataró. En total s'hi exposen més d'una quarantena d'obres dels artistes José Luis Lázaro Ferré i Nieves Guillem Nau. D'ell en destaca la mitologia grega cubista i el pop art enfocat bàsicament al cinema. Així, collages fets amb un fons de diaris per aprofitar els blancs –aplicats a les banyes dels braus que representen Zeus– sota unes pinzellades netes i directes per acabar de vestir el quadre, formen alguns quadres inspirats en la mitologia grega. D'aquesta manera, Ferré dóna la seva particular visió i concepte d'episodis i personatges mítics com ara un faune, El rapte d'Europa, un Apol·lo fent gala dels seus dots de seductor; o escenes dels 12 treballs que Hèrcules va haver de fer perquè els déus l'acceptessin a l'Olimp, com ara Hèrcules i el toro de Creta i Hèrcules i el lleó de Nemea.

L'altre vessant que es pot veure de Lázaro Ferré és l'impactant registre pop que desprenen les seves obres, hereves directament del millor Andy Warhol i amb les actrius de Hollywood com a muses amb la sensualitat com a denominador comú. Primers plans directes d'Angelina Jolie i d'Ava Gardner, en un acrílic sobre tela on juga amb tonalitats de grisos, o el rostre de Marlene Dietrich amb uns colors que transporten a la Marilyn Monroe de Warhol. Dins d'aquest bloc, capítol a part mereix una de les darrers obres del pintor: Dietrich fumant Lucky. Aquesta barreja d'oli i acrílic permet que l'espectador copsi a primera vista els dos conceptes del títol, un paquet de tabac Lucky Strike que a través d'una sinuosa silueta arriba fins al rostre de l'actriu fumant-se un cigarret d'aquesta marca.

D'ella, en destaca l'alta sensibilitat per plasmar l'hiperrealisme de la natura en primers plans impactants, que semblen gairebé fotografies. La mostra de Nieves Nau també té dues parts ben diferenciades, no d'estil pictòric però sí pel que fa a la naturalesa de les obres, fruit dels llocs on vivia. Així, de l'època en què ella vivia a Olot s'hi troba una natura més feréstega i rústica com ara en Una arrel va sorgir de la terra i Els secrets de la fusta, on gairebé sembla que es pugui tocar amb la mà el pany d'una porta. Ben diferents són els retrats des que l'artista es trasllada a viure a Sant Vicenç de Montalt. Aquí l'aroma mediterrània pren i capitalitza el tarannà dels quadres i així conviuen estampes bucòliques com ara Nascuda de la terra i Junt el mar o quadres de denúncia com és Òxids al mar, on centra tota l'atenció en una llauna rovellada al mig d'una platja perduda.

La comissària de l'exposició, Elisabet de Dòria, destaca que «tot i ser artistes d'estils diferents són similars en generació i trajectòria». Si algun visitant queda «atrapat» per alguna de les obres que no es preocupi, ja que té l'oportunitat d'adquirir-ne alguna. Però com tot bon art, i aquesta mostra no n'és una excepció, es fa pagar.