«Encara que sembli que els alumnes d'avui saben moltes més coses, els nens sempre són nens i continuen fent les mateixes preguntes de sempre.» Aquesta és una de les reflexions de Carme Jubany, una mestra de l'escola pública Anxaneta de Mataró que fa més de trenta anys que es dedica al món de l'ensenyament. Tot i això, reconeixen que algunes coses han canviat. La directora de l'escola, Mercè Saura, amb una experiència també d'una trentena d'anys, recorda que al principi de la seva carrera les classes tenien 40 alumnes. «Va ser l'època del baby boom, hi havia molts nens», recorda Saura. Les dues professores recorden els primers anys. «Hi havia més llibertat de moviments, per fer excursions o per sortir del recinte escolar. Ara tot està més controlat, hi ha més normes», assenyalen les mestres.
També reconeixen que els nens d'ara tenen molts estímuls. «La televisió, les videoconsoles o Internet són objectes que tenen resultats immediats. Els nens ara són molt impacients i força més dispersos», expliquen. Les dues mestres asseguren, però, que el més important de tot «és estimar els nens i fer la feina amb il·lusió».
Laura Camps és una de les noves incorporacions a l'escola. L'any passat ja va fer mitja jornada en un altre centre escolar però aquest és el primer any que tindrà un curs tot el dia, els nens de segon de primària. Aquesta jove de 22 anys està molt il·lusionada amb aquest nou repte. Tot i així, sap que encara no té una plaça definitiva i això posa fre als plans de futur. «M'agrada molt aquesta escola però potser no vols entusiasmar-te perquè potser no m'hi quedaré i després em sabria molt de greu», explica Camps.
Sobre la nova feina explica que el que li fa més respecte a hores d'ara «és la relació amb els pares», comenta Camps. Precisament, la directora és on també incideix. «No es pot desautoritzar la figura del mestre i menys davant dels alumnes», hi afegeix Saura.
Els nous reptes que es presenten –com ara la diversitat a les aules fruit de la immigració– les mestres no dubten a demanar més recursos a l'administració. «És una riquesa que hem de saber aprofitar però amb les aules d'acollida no n'hi ha prou perquè a vegades són nens que no han estat ni escolaritzats», asseguren. Aquest curs l'escola Anxaneta té 35 professors. «Estem molt contents amb l'equip que tenim», hi afegeix Saura.
)
