dijous, 13 de setembre de 2007
> Mínimes incidències en l'inici del curs
Cinc centre, un d'ells de Terrassa, van ajornar la seva obertura ahir a causa del retard en les obres
MARCEL BARRERA.
Barcelona
El nou curs 2007/2008, el primer dels tres que hi ha per desplegar la llei orgànica d'educació (LOE), va començar ahir per als 1.136.100 alumnes i 84.000 docents amb força normalitat, tot i que en el full d'incidències cal anotar-hi els dos instituts –Baix Empordà de Palafrugell i Narcís Monturiol de Figueres– i tres escoles –Pla de Dalt d'Olot; Taialà de Girona i Agustí Bartra de Terrassa– que no van poder arrencar a causa del retard en les obres, així com alguns centres del Maresme i de la demarcació de Girona que van haver de començar amb falta de docents, segons va denunciar el sindicat Ustec-Stes. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va garantir que dilluns que ve no hi haurà «cap vacant» per cobrir i que tots els centres educatius estaran «al dia».
+ A dalt, alumnes de primària a l'entrada de l'escola Drassanes. A baix, uns pares acompanyen el seu fill a classe, a l'escola Drassanes, i alumnes de l'escola Marta Mata de Girona pengen les carteres en el seu nou edifici. Foto: RITA LAMSDORFF DANI VILÀ
|
|
|
Sense trasbalsos importants en un dia, el primer dels 178 lectius que hi haurà durant el curs, en què molts dels quasi 80.000 que per primera vegada trepitjaven ahir una aula van plorar desconsoladament. «Quan un nen plora intentem distreure'l; passejar amb ell, donar-li aigua, etc.», explicava ahir en una aula de P3 i entre una gran ploradissa Consol Seras, educadora del CEIP Drassanes de Barcelona. En aquest centre, i després de 83 dies sense activitat escolar, Yoquenni, una mare dominicana, va portar el seu fill Liam de 5 anys: «No ha fet vacances, ha estat tot l'estiu al casal.»
NOVETATS PER LA RELIGIÓ
A l'entrada de l'escola Carles I de Barcelona hi havia força més tranquil·litat. «La meva filla ha estat molt contenta, tenia ganes d'anar a l'escola», relata Carles Ferreiro, un dels pares del centre. Als instituts de secundària, que enguany n'hi ha 12 més, presentaven ahir més novetats que a les escoles, que n'hi haurà 43 més. Tots els alumnes d'ESO faran 30 hores setmanals de classe –una més que abans–, excepte els de segon curs d'ESO, que en continuaran fent 29. Els de tercer curs, a més, faran la nova i polèmica assignatura d'educació per la ciutadania i drets humans, que molts docents comparen amb l'antiga assignatura d'ètica.A partir d'aquest curs, a més, els alumnes que no facin religió hauran de rebre una «atenció educativa» del centre, segons consta en la LOE. A l'IES Salvador Espriu de Barcelona, aquesta atenció educativa –cada centre té autonomia per decidir com es fa– es tradueix en el que han anomenat gestió de la convivència, una mena d'acompanyament als alumnes on els tutors podran fer un seguiment dels deures pendents. «Està bé estudiar les altres religions, però no que t'obliguin a fer pregàries», comentava ahir Adriana Rebollo, estudiant dels Escolapis de Llúria, que també va demanar «més dies de festa durant el curs» perquè en fan «menys que a l'escola Claret». El retrobament després de quasi tres mesos va ser especial. «Què passa, nen», s'escoltava a l'entrada dels Escolapis emulant la famosa frase d'Andreu Buenafuente. El dia va ser molt tranquil per a tots els estudiants d'ESO. En la major part d'instituts es van fer activitats d'acollida i es van explicar les normes i els horaris del curs. Va ser el cas de l'IES Maragall, que ahir va rebre també els nous estudiants. «He vingut aquí perquè en el meu antic institut no hi feien ensenyaments artístics», comentava Raquel Sole. A la sortida de l'institut Sant Miquel molts alumnes anaven carregats amb bosses de plàstic que contenien uns 15 llibres aproximadament. Ahir també es van presentar a les escoles algunes reclamacions per beques de menjador denegades. És el cas de Gisela Doñate, de 21 anys: «No tinc cap mena d'ingrés i m'han denegat la beca, aquí totes les ajudes van per a gent de fora.»
|
)
)
)
