Una trentena de membres de la plataforma contra la línia de molt alta tensió van voler aprofitar la data assenyalada de l'Onze de Setembre per portar fins a l'abadia de Montserrat el que consideren una agressió al territori català i als drets dels catalans, la construcció de la línia elèctrica de 400.000 volts entre Sentmenat i Santa Llogaia d'Àlguema i d'aquí fins a la frontera francesa. El pare administrador de l'abadia, Ignasi Fosses, va rebre un quadern amb informació sobre el projecte.

El portaveu de la plataforma No a la Mat, Xavier Llorente, va qualificar d'«amigable» i «receptiva» la trobada amb el pare administrador de l'abadia de Montserrat, Ignasi Fosses. Llorente va lliurar a Fosses un quadern amb informació sobre el projecte de la línia elèctrica de 400.000 volts. Segons el portaveu de la plataforma el pare administrador de l'abadia estava perfectament informat del projecte elèctric i es va mostrar satisfet de poder «palpar el pols de la societat civil, un dels objectius de l'abadia», en paraules de Llorente. Un cop a l'abadia, Fosses també els va comunicar que el prior del monestir de Sant Miquel de Cuixà, al peu del Canigó, s'havia reunit amb membres del col·lectiu francès, contrari també a la línia elèctrica. Fosses va comunicar als membres de la plataforma que estudiaran l'informe lliurat, i va deixar la porta oberta, sempre segons Llorente, a iniciar «gestions».

Per fer-se sentir, a més a més de la recepció amb el pare administrador, els membres de la plataforma van desplegar des d'un penya-segat del monestir una senyera amb la inscripció «Mat no».

Després d'aquest acte reivindicatiu, els membres de la plataforma continuaran portant la seva oposició a la línia, ja que consideren que el model centralitzat de generació elèctrica està «obsolet». El portaveu de la plataforma també va anunciar un segon contenciós contra la subestació que es vol construir a Bescanó. I estan pendents de conèixer el traçat de la línia entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. A banda de Montserrat, els antilínia també van portar pancartes i senyeres a altres muntanyes catalanes.