El cos dels Mossos d'Esquadra va tornar a fer la més matinera de les ofrenes florals al monument barceloní. Eren les nou del matí tocades i, tot seguit, el govern de la Generalitat en ple –encapçalat per primer cop pel president Montilla– també va desfilar davant l'estàtua de Casanova. El públic, encara escàs, va començar a llançar la consigna de «botiflers», que només les notes d' Els segadors van dissimular i apaivagar.
Les comitives d'ICV-EUiA i el PSC, que van fer les respectives ofrenes poc després, no van invertir la dinàmica. Pels ecosocialistes, Joan Saura va elogiar l'Estatut com a «revulsiu per al model d'Estat», i pel PSC, Manuela de Madre va posar el seu partit al «centre de la catalanitat» i va afegir-hi amb ironia que «tots els crits formen part de la tradició».
Les representacions d'entitats de la societat civil catalana, sumant-hi plataformes, col·lectius culturals, folklòrics i nombrosos clubs esportius van rebre aplaudiments i crits d'elogi, excepte en l'agra rebuda al seguici del RCD Espanyol. De mica en mica, el centenar escàs d'assistents que hi havia a primera hora va anar creixent.
El zenit de l'acte el va marcar, encara que sembli un equívoc, el retorn del PP a l'homenatge a la figura de Casanova. Tres anys després, la direcció dels populars hi va anar amb Daniel Sirera al capdavant i un nombrós grup d'afiliats i càrrecs elegits. Van rebre l'esbroncada més sonora del matí, amb insults i crits a favor de Terra Lliure, però no hi va haver ni agressions ni llançament d'objectes. Els populars no es van estar de saludar el públic advers, i Sirera, que va cantar l'himne, va insistir a «trencar el monopoli d'aquells partits que pretenen fer-se seva» la Diada i va dir «feixistes» als que els insultaven.
El president del Parlament, Ernest Benach, va fer una crida per fer de Catalunya «un país més lliure». I tot seguit va ser el torn de l'ofrena d'ERC, en què van participar l'expresident Heribert Barrera i l'actual, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va reiterar la seva proposta de referèndum per a l'autodeterminació el 2014. Malgrat la proclama sobiranista, els republicans tampoc es van deslliurar dels xiulets i els crits de «traïdors».
L'ACTOR, PROTAGONISTA
La irrupció de l'actor Joel Joan i el professor Hèctor López Bofill cridant «independència» van desfermar l'eufòria entre la concurrència. L'intèrpret no va dubtar a saltar per animar el públic i va acostar-se a saludar-lo a les tanques que delimitaven el perímetre de seguretat.
La desfilada de polítics es va cloure amb el seguici multitudinari de CiU, amb més d'una hora de retard. Artur Mas va reclamar un «front catalanista» més enllà de les fronteres ideològiques. L'esbroncada a CDC i UDC, per separat, va ser més intensa en el cas dels democratacristians. No hi era Duran Lleida, de viatge institucional a Xile, però el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, va criticar el tripartit per haver volgut «equiparar Catalunya amb una comunitat autònoma més». La tradicional ofrena floral al monument de la cruïlla dels carrers d'Alí Bei i Girona va aplegar les principals institucions, entitats i partits polítics catalans. El fet que el PP tornés a participar-hi va aixecar gran expectació, tant entre el públic com entre els mitjans de comunicació. A banda dels insults, els populars no van patir cap agressió. L'únic episodi lamentable va ser la caiguda d'una militant de CDC, que va rebre una empenta quan passava a prop del públic. La tradicional ofrena floral al monument de la cruïlla dels carrers d'Alí Bei i Girona va aplegar les principals institucions, entitats i partits polítics catalans. El fet que el PP tornés a participar-hi va aixecar gran expectació, tant entre el públic com entre els mitjans de comunicació. A banda dels insults, els populars no van patir cap agressió. L'únic episodi lamentable va ser la caiguda d'una militant de CDC, que va rebre una empenta quan passava a prop del públic. El president de la Generalitat, la ministra d'Habitatge, Carme Chacón, i l'alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch, van presidir l'acte d'homenatge a la tomba de Rafael Casanova, a l'església de Sant Baldiri. L'ofrena, que va començar amb el Cant de la senyera i la hissada d'una gran bandera, va ser precedida per la protesta d'un centenar de treballadors de les empreses Tecnimagen i Budelpack, que van comunicar a Montilla l'amenaça de tancament.