Va ser quan li van encarregar una novel·la sobre l'Onze de Setembre que Vicenç Villatoro va reflexionar una mica més sobre el 1714. «Vaig acceptar l'encàrrec, però parlant del 10 de setembre i barrejant la història amb l'11 de setembre de les Torres Bessones», va explicar l'autor, que ho va fer d'aquesta manera perquè tenia la sensació que per als catalans «l'Onze de Setembre era pura arqueologia sentimental».

Les indagacions històriques que va fer van conduir el periodista i escriptor a diverses conclusions, com ara que la guerra de Successió del 1714 havia estat també una guerra civil europea i que «malgrat que algú la presenta com la guerra entre Espanya i Catalunya, no va ser així». Els motius van ser uns altres i Villatoro els va detallar: «Va ser una guerra entre dos conceptes d'organitzar políticament el territori i es van confrontar dos conceptes de fer política: la piramidal i la forma en xarxa.» Una idea que, segons va dir, «ha estat poc explotada pel catalanisme, que ha recollit aquesta data com una idea romàntica». Per Villatoro, la celebració del 1714 com una derrota s'ha de matisar, i va sentenciar: «Va ser una derrota institucional, però en la lluita a Barcelona es va pactar no carregar-se la ciutat ni el teixit industrial ni comercial, que el 13 de setembre continuava plenament actiu.» Villatoro va concloure: «Avui, entendre la política en xarxa funciona més que en format piramidal.»

Els actes a Valls es van completar amb sardanes, el cant d' Els segadors , una exhibició castellera i l'obra de teatre Ecosistema , del GTP.