Josep Anton Baixeras, senador de l'Entesa dels Catalans, va fer el discurs de la Diada davant de l'estàtua de Roger de Llúria. Baixeras va fer el «doblet», com expressen els diaris de l'època, ja que va ser a Tarragona i a Barcelona. La màgia de la marxa del dia 11 pel centre de la capital catalana el va eclipsar i per això, i una mica per l'edat, admet que gairebé no recorda les mobilitzacions de Tarragona, on va ser aclamat per reflexions com aquestes: «Us haig de demanar que no vegeu en mi en aquest instant ni un home de partit, ni un home de coalició, ni tan sols un home d'entesa; heu de veure en aquest instant un tarragoní entre molts, un català entre molts, un demòcrata entre infinits demòcrates que han anat a cercar perquè formuli amb paraules el que les vostres banderes expressen amb més puresa [...].

»[...] La vostra presència significa que, tot amb tot, [Tarragona] continua sent una ciutat tan catalana com la que més ho pugui ser [...].

»[...] Quina Generalitat els donarem? La nostra responsabilitat és immensa. Que la por al judici de les generacions noves ens imposi la unitat, la igualtat, el final de l'explotació i de la injustícia [...].

»[...] Manifestar amb el nostre entusiasme la renovada fe en una Catalunya recobrada, una Catalunya que serà lliure i democràtica, i fer comprendre a qui sigui que els vigilants de les nostres institucions i els administradors de les nostres llibertats hem de ser només els catalans, els catalans vells i els catalans nous; i aquesta reunió i la multitud que demà ens aplegarem en el nostre cap i casal serem la veritable Generalitat de Catalunya, i tots els intents d'enfrontar uns catalans amb els altres fracassaran. Visca Catalunya!»