D'aquella diada, el número 490 de Presència (del 17 de setembre del 1977) en va fer un reportatge magnífic de sis planes. «Girona per Catalunya» va ser el titular de portada. Va recollir un llistat d'anècdotes extrapolables a tots els pobles i viles del Principat de Catalunya.A les manifestacions es veien les banderes de les altres nacions sense estat de la península Ibèrica –l'andalusa, la basca o la gallega– i també alguna de tricolor republicana.

Es van viure moments més emocionants quan es va recordar que l'11 de setembre és també l'aniversari de l'enderrocament del govern d'Unitat Popular de Xile: «Neruda, Allende, Chile está presente.»

Les botigues van batre rècords de venda de talls de senyera. Se'n va vendre tota la setmana, no només per anar a les manifestacions, sinó també per penjar-les al balcó, a les finestres de casa, al cotxe i a la moto i arreu. «Algun botiguer mostrà la seva preocupació perquè no es venia ni un sol pam de tela amb els colors de la bandera espanyola que va comprar fa temps i tenia l'esperança de vendre-la en una altra visita reial.»

Els pastissers no van parar de vendre molts dolços amb les quatre barres. Els serveis de bar de la plaça de Catalunya van recaptar cent mil pessetes de les d'abans; es van permetre el luxe de repartir de franc els entrepans que van sobrar. D'aquell dia també es vol recordar el suport de l'Església gironina, si més no el capítol de la catedral: «A tres quarts de cinc en punt, com en les grans jornades de festa gironina, les campanes de la catedral es van posar a repicar.»