La nostra Diada, la dels catalans del Sud, no té el rerefons bèl·lic que l'Onze de Setembre recorda cada any, però val a dir que, amb aquest decorat, tot va començar ara fa 300 anys en un indret de la planura que separa el País Valencià de Castella. La vall d'Almansa va ser testimoni de l'inici de la desfeta que 14 anys més tard arribaria al mateix cor de la Ciutat Comtal, on el general valencià Basset va ser peça clau en la seua defensa.

Han passat tres segles i la memòria col·lectiva dels valencians tan sols ha estat esperonada per una part de la societat civil; aquella que encapçalen organitzacions senyeres com Acció Cultural del País Valencià, els casals Jaume I i comptades associacions, grups i entitats amb esperit cívic. L'administració autonòmica valenciana estava entretinguda amb la copa Louis Vuiton de vela i els preparatius de la copa d'Amèrica.

Una vegada més, els polítics valencians han actuat com aquells botiflers que preferien fer-li la pamplina, a Felip V, el calça llarga per si el nou ordre els afavoria. Tants anys després de la socarrada de Xàtiva, encara cueja aquella doble ètica dels botiflers que ara neguen la realitat històrica.