En el tradicional acte d'homenatge a les víctimes de la derrota catalana de 1714 que se celebra la vigília de la Diada a la mitjanit es va poder comprovar tristament que hi ha poques opcions no ja per refundar el catalanisme, sinó per unir-lo en harmonia. Des de la Comissió per la Dignitat al casal argentí de Barcelona es van repetir consignes demanant resposta a la societat civil, tot eludint l'anomenada classe política. Reiterant que encara no són a Catalunya tots els papers de Salamanca, Toni Strubell va reclamar a l'audiència «dir prou» a tot el moment polític actual. Malfiança dels polítics. Si es jutja per l'actitud de les joventuts dels partits, queda poca esperança per a una col·laboració futura i per parlar de sobirania. ERC estava més pendent de cremar el decret de Nova Planta i de repartir pa amb vi i sucre. Poca unitat.

El parlament del secretari general d'Unió de Joves, Pep Moliné, va ser interromput amb xiulets i crits de «Visca Terra Lliure!» i «Només voleu un ministeri». Es va saber imposar millor el Jordi Cuminal de la JNC, qui va fer emmudir l'auditori exigint dignitat nacional a tothom, després de la introducció de la regidora Francina Vila. Tot davant de Felip Puig, Maria Antònia Munar, d'Unió Mallorquina, i altres dirigents, del PSM, el Bloc i el BNG.