El President admet un cop més que durant anys les inversions de l'Estat a Catalunya «han estat regatejades» i que això ha provocat, en part –l'altra part són les obres del TAV, diu– el caos de les infraestructures. Però Montilla s'agafa un cop més a les potencialitats del nou Estatut, que els socis republicans neguen, convençut que «estableix clarament que Catalunya ha de disposar de més recursos, tant per exercir les seves competències com per fer les inversions que necessitem». Confrontació, que no enfrontament, amb el govern espanyol, doncs. Però també confiança en el fet que el govern del PSOE complirà: «Avui s'està invertint com mai en la millora de les nostres carreteres i autovies, i en la millora del servei ferroviari, no només per l'arribada del tren d'alta velocitat sinó, molt especialment, en el servei de rodalies.»

Montilla no vol que ni la «preocupació» ni l'«enuig» justificats dugui els ciutadans al «pessimisme». I recepta «compromís«, «rigor», «ambició» i «realisme». Aquest últim potser adreçat al seu vicepresident, que proposa un referèndum d'independència el 2014 com a solució als mals d'Almansa. I, per això, demana responsabilitat a tothom. Si no, «correm el risc de perdre la batalla del futur». Per Montilla, no cal refundar el catalanisme, sinó treballar, paraula que va citar per resoldre des de la integració de la nova immigració a la globalització –els canvis més complexos que veu en els últims anys– i la defensa del coneixement i l'ús social del català.

En el seu discurs, Montilla també va tenir paraules cap a la capacitat integradora de Catalunya –del qual ell mateix, en una visita al seu poble cordovès d'Iznájar, es va posar com a exemple–, i la llengua i la cultura amb l'omnipresent Fira de Frankfurt, dos aspectes identitaris la discussió sobre els quals, fa uns dies, ell mateix va dir que havien llastat el creixement de Catalunya pel fet d'haver centrat l'interès d'anteriors governs. Montilla, per exemple, va tenir paraules pels qui van lluitar i donar la vida pel país i va fer una crida que tots els catalans, tant els nascuts aquí com els nouvinguts, estimin i respectin la nostra història, la nostra llengua i la nostra cultura. Paraules especialment significatives per qui va emigrar a Catalunya als 16 anys. El President assistirà demà a Madrid a l'estrena de la pel·lícula El coronel Macià . Montilla també va recordar que a l'octubre es compliran 30 anys de la recuperació de la Generalitat i el retorn de Josep Tarradellas i va tenir paraules per als seus antecessors Jordi Pujol i Pasqual Maragall, a qui avui lliurarà la medalla d'or de la Generalitat.

Mentre Montilla confiava encara en el full de ruta que marca l'Estatut per als propers anys, els seus socis de govern obtenien sengles fotos amb dos representants de la lluita per la llibertat dels pobles, amb la lluita interna i la proposta de referèndum per la independència com a rerefons. Joan Puigcercós es va reunir amb un diputat del National Scotish Party i Josep-Lluís Carod-Rovira amb el dalai-lama, que Montilla ha evitat rebre. I, a l'altra extrem, el PP reiterava que darrere el 1714 hi ha una tergiversació històrica i que ha de deixar de ser una festa de nacionalistes per ser una festa de la «comunitat». Un argument semblant al de Ciutadans, que per ser més papista que el Papa, supera per la dreta el PP criticant que els populars facin l'ofrena a Rafael Casanova. El dalai-lama va dir ahir que «l'odi es menja el nostre sistema immunològic». Montilla va demanar respecte per a tothom.

Si la proposta de Carod va seriosament, ahir va rebre una assistència important amb la presentació del Cercle d'Estudis Sobiranistes, un think tank o laboratori de pensament que pretén demostrar que l'Estat català és viable jurídicament i política. Els promotors són propers a ERC i a CiU, els dos partits amb un debat intern més agitat: Hèctor López Bofill i Alfons López Tena. López Bofill, integrat al sector crític d'ERC que lidera Uriel Bertran, ha elaborat una proposta de llei de referèndums, el contingut de la qual ja va explicar aquest diari. Ahir el diputat Francesc Homs, ideòleg de la refundació del catalanisme, va apostar, justament i a manera de repte, per portar al Parlament, «ja», una llei catalana de referèndums. Homs, que creu que ERC va de fatxenda, llança el guant a manera de repte als qui des de l'ERC oficialista i els corrents crítics condicionen formar govern el 2010 al compromís amb l'elaboració d'aquesta llei, com han fet Bertran, Joan Carretero i Joan Ridao ahir mateix. La Generalitat pot demanar el traspàs d'aquesta competència per la via de l'article 150.2 de la Constitució, un fet que ja es demanava en l'Estatut del 30 de setembre amb el suport del PSC.

Cap a on portarà tot aquest debat en el si del catalanisme i les idees que apareixen cada dia, encara ningú no ho sap, tot i que cadascú té un full de ruta estudiat. Però si CDC vol reagrupar el catalanisme, cada dia queda més clar que l'exconseller d'ERC i líder del sector crític Reagrupament s'acosta als plans d'Artur Mas, almenys pel que fa a aglutinar moviments de la societat civil. Carretero proposa una Candidatura de Dignitat Nacional que agrupi totes les entitats que treballen pel dret de decidir, i que avui faran sentir la seva veu, des d'Òmnium a Sobirania i Progrés. I Mas, que de fotos en sap com a mínim tant com Carod i Puigcercós, no va desaprofitar ahir l'oportunitat de tenir la seva al costat de Maragall, que s'afegeix a la idea de reagrupar el catalanisme.