Que un partit independentista tingui com a objectiu final la creació d'un estat propi per al seu país entra dins els paràmetres de la més estricta lògica política. Però la participació d'Esquerra en el segon tripartit i la necessitat d'eliminar l'estigma d'inestabilitat assolit amb el primer feien preveure l'arraconament de postures maximalistes per part dels republicans. Aquest és el motiu, segons reconeixen dirigents d'ERC, del «silenci» mantingut pels republicans en els últims nou mesos. Amb l'únic «soroll» de la polèmica proposta de referèndum feta per Xavier Vendrell en una calçotada, però que va poder ser reconduïda.

Ara, però, els dirigents d'Esquerra han vist la necessitat de desempolsar les posicions més sobiranistes, sempre expressades des de la moderació i fent-les compatibles amb la seva participació en el govern presidit pel socialista José Montilla. L'última setmana, pesos pesants d'ERC, com ara Joan Puigcercós i Josep Huguet, han manifestat la necessitat de construir un estat català. Ahir s'hi va afegir Josep-Lluís Carod-Rovira que com a president en funcions del govern va fixar el 2014 per celebrar un hipotètic referèndum d'autodeterminació.

MOTIUS EXTERNS I INTERNS
Els motius d'aquesta ofensiva política per l'estat català són externs, segons dirigents republicans, d'oportunitat política: aprofitar la crisi de les infraestructures per visualitzar que Catalunya no funciona en tot allò que pertoca a l'Estat espanyol i que per tant la millora del benestar implica tenir un estat propi. Alhora, l'ofensiva permetria als membres d'ERC del govern tripartit recuperar un perfil propi que havien perdut sota les directrius del president Montilla. Amb tot, alguns no amaguen que la direcció actual també s'ha vist obligada a maniobrar davant la pressió de corrents interns com Reagrumaent.cat o Esquerra Independentista. I tampoc n'és del tot aliena la pugna entre Carod i Puigcercós pel lideratge del partit i la conseqüent necessitat de treure muscle nacionalista de cara a una militància molt més radical en les exigències sobiranistes que el cos electoral d'ERC.

Carod-Rovira, que va fer les declaracions en una visita a Sant Feliu de Guíxols, va desitjar que «pel 2014 hi hagi una majoria sobirana que defensi una Catalunya independent perquè si això es produeix, seria una bona data perquè es faci una consulta i que la societat catalana decideixi si vol continuar així o seguir un altre camí i fer l'aportació a la construcció d'Europa directament des del seu Estat». Carod justifica la data, d'aquí a set anys, simplement perquè «l'any 2014 és una data assenyalada, ja que es compliran 300 anys de la desaparició de Catalunya com a Estat.»

També ahir, el conseller d'Innovació, Josep Huguet, manifestava en una entrevista a El Punt, la necessitat que Esquerra no perdi, «ara més que mai», l'objectiu estratègic de la creació d'un estat per Catalunya. Huguet admet que aquest és un projecte lent, però va instar a la construcció d'estructures d'estat des de l'acció de govern. En aquesta mateixa línia es va manifestar 24 hores abans el conseller de Governació, Joan Puigcercós: «O som capaços de construir estructures d'estat pròpies o el problema [de les infraestructures] no se solucionarà», va dir.

MADRID, EN EL PUNT DE MIRA
L'ofensiva dialèctica sobiranista d'Esquerra també inclou dures crítiques al govern espanyol. Huguet diu del president de l'executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que «és un encantador de serps» al qual «ja se li ha vist el llautó». Puigcercós ha demanat la dimissió de la ministra de Foment. I Carod també va aprofitar ahir per manifestar el convenciment que el projecte d'un Estat espanyol federal és inviable, i per retreure a Zapatero que el PSOE, amb el seu líder al capdavant, en contraposició al PP, «és la cara educada i amable, però que no va més enllà de l'amabilitat».