He anat a Madrid amb tren. L'agència de viatges m'ha portat el bitllet al meu despatx de Girona. He viatjat de nit amb el Costa Brava Exprés. Amb la maleta per a tres dies, a les 8 del vespre m'he plantat a l'estació gironina. Un tallat al bar i deu minuts abans de l'hora, per la megafonia una veu monòtona ha anunciat: «Señores pasajeros: el Costa Brava circula a su hora i dentro de diez minutos hará su entrada por la vía dos.»
M'he dirigit a l'andana i exactament a l'hora ha arribat l'exprés. Just accedir al vagó de primera –coche cama– m'ha atès amablement un empleat agafant-me la maleta i acompanyant-me al meu departament. «¿Cenará el señor? Servimos la cena después de pasar Barcelona. ¿Le reservo una mesa? Aquí tiene el lavabo i aquí la regulación de temperatura. La cama se la haré mientras esté cenando.» Perfecte. M'he posat còmode i en passar la ciutat comtal, la campaneta i la veu de l'empleat dient «Señores pasajeros: ¡primer turno de cena en el coche restaurante!» m'han avisat.
He sopat molt bé amb cuina del restaurant Parellada. He acompanyat el cafè amb un conyac francès i pel pulcre i buit passadís m'he dirigit al coche cama. He trobat el llit preparat, m'he rentat les dens a l'impecable lavabo i disposat a dormir quan passava el tren per Reus. El suau trac-trac... trac-trac de les rodes m'ha fet adormir. Uns trucs a la porta i una veu que diu: «Señor, dentro de media hora habremos llegado a Chamartin.» Afaitat, rentat i vestit, he vist que entràvem a l'estació madrilenya. Una propina a l'amable empleat i a les vuit del matí, puntualment era a Madrid. Un viatge perfecte.
No és un fragment de la novel·la Orient Expres, amb Hércules Poirot, és la descripció d'un viatge dels anys seixanta. Tot era net, polit i puntual. El personal, educat i servicial. Els Wagons-Lits-Cook, un prodigi de netedat i comoditat. Aprofitant la nit per viatjar no es perdia temps. Exactament igual que avui. El tren no ha sortit a l'hora; l'aire condicionat no funcionava; no hi havia prou seients i he viatjat dret; a Sant Celoni s'ha quedat parat i ningú ha informat. Al cap de tres quarts d'hora: «Els portarem amb autocar a Granollers. Hi ha una avaria a la catenària.» Un ha preguntat: «Què és la catenària?» I li han respost amb mala llet: «La mare del director general de la Renfe.» Amb un autocar brut he fet el transbord. El trànsit era horrible i ha tardat una hora. De Granollers a Sants, tres quarts d'hora més. Anava a l'aeroport amb destí a Londres. La línia de l'aeroport també ha fallat i quan he sortit de Sants el meu avió ja creuava França. Reclamació i justificació del retard per no perdre el bitllet d'avió; mals tractes; en lloc d'arribar a les onze a Londres ho he fet a les 6 de la tarda i de ben segur que he malversat un bon negoci. Tenia la reunió a les 12. Qui s'atreveix a anar a Madrid amb tren? Esperarem –si no morim abans– l'AVE.
)
