CiU va ser una de les forces més crítiques a l'hora de veure el got mig ple o mig buit. La federació, que en el referèndum va demanar el vot a favor de l'Estatut, es va decantar clarament per la segona opció i va qualificar d'«estafa» el seu desenvolupament. La culpa, va assenyalar, no és del text sinó del govern, perquè no ha sabut «utilitzar-lo» en aquest primer any. El PSC, en canvi, va al·legar que hi ha hagut «traspassos significatius» gràcies al «compromís» del president de la Generalitat, José Montilla, i la «complicitat» de José Luis Rodríguez Zapatero. També en una línia constructiva, ICV-EUiA va defensar que sense l'Estatut Catalunya estaria «condemnada» al fet que Madrid gestionés sempre les seves infraestructures. Ben al contrari, ERC i el PP van concloure que el primer any de desplegament els ha donat la raó. Els republicans creuen provat que aquesta reforma no resoldrà els problemes dels ciutadans. I els populars van opinar que els catalans tenen ara «més» problemes i conflictes de competències amb el govern espanyol que mai.

El diputat de CiU i ponent de l'Estatut Francesc Homs va carregar contra els socis de l'executiu i va recordar que el PSC, ERC i ICV-EUiA «estaven barallats i es van separar» fa un any precisament per l'Estatut, perquè els republicans van ser expulsats per demanar el vot contrari en el referèndum. Per a Homs, l'exemple més clar que la Generalitat no ha actuat com calia és que els pressupostos de l'Estat per al 2007 no van recollir les inversions estatals en infraestructures que preveu el text. També va assegurar que la Generalitat «no ha exercit les competències que té en l'àmbit social» de què ara disposa. La llei de la dependència i el decret espanyol d'educació primària, segons Homs, ho exemplifiquen: el govern ha permès que l'executiu estableixi des de Madrid previsions «que s'haurien de fixar des de Catalunya».

El portaveu adjunt del PSC al Parlament, Joan Ferran, va intentar rebatre l'argument de les inversions en infraestructures recordant que Montilla va obtenir del mateix Zapatero el compromís que els propers pressupostos de l'Estat sí que l'inclouran. Els socialistes sostenen que el desplegament està sent «eficaç» i, en tot cas, «força més intens que el de l'Estatut de Sau», segons Ferran, que «els governs de CiU no van ser capaços de desplegar del tot malgrat disposar de 23 anys per fer-ho». El portaveu parlamentari del PSC va destacar igualment que s'ha arribat a un acord per crear l'Agència Tributària, s'ha «encarrilat» el traspàs de la gestió de Rodalies –que Zapatero va datar al gener i el PSC creu que arribarà amb les inversions necessàries–, Catalunya té noves competències sobre el litoral, negocia els traspassos de la gestió de les beques per a l'ensenyament no obligatori i l'homologació de títols estrangers, i assumirà la gestió de l'hospital Clínic.

El portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Jaume Bosch, veu «ben encaminades» les negociacions entre els dos executius, tot i que va admetre que «les previsions de l'Estatut encara no s'han pogut notar en aquest primer any de vigència». En la seva opinió, s'ha demostrat que l'Estatut «fa por» als sectors centralistes del PSOE i a la «dreta espanyolista representada pel PP», que l'ha recorregut al TC. ERC, en canvi, interpreta d'una manera molt diferent les complicacions en el desplegament, que llegeix com una «nova retallada» després de les que va patir l'Estatut del 30 de setembre. Per al seu portaveu parlamentari, Joan Ridao, «no hi ha voluntat del govern espanyol de transferir les noves competències» i «les reunions bilaterals fins ara han estat poc fructíferes». Ridao hi va afegir que el balanç «encara podria ser més negatiu» si el TC «emet una sentència que obligui a revisar l'Estatut a la baixa». El president del PP a Catalunya, Daniel Sirera, considera necessari que el tribunal es pronunciï aviat perquè «es garanteixi la seguretat jurídica dels catalans». Al seu criteri, a més, les inversions estatals «no depenen de l'Estatut sinó de la voluntat política».