«Fa sis anys que agafo el tren de Girona a Barcelona i no he arribat mai puntual.» Ho explicava ahir Josep Monclús, un comercial de 60 anys que va batre el seu rècord de temps màxim entre Girona i Barcelona. S'hi va estar 3 hores i 10 minuts. L'anterior rècord el va batre tot just dijous passat quan va trigar tres hores per tornar de Barcelona cap a Girona. Va agafar el tren a les sis de la tarda i va arribar a les nou del vespre.

Ahir, el tren havia de sortir de Girona a dos quarts de vuit del matí. Va sortir a les vuit. A l'estació de Caldes es va aturar deu minuts; a Riells i Viabrea, mitja hora llarga. En aquest cas, es van deixar les portes del tren obertes perquè els passatgers poguessin sortir a les andanes a fumar. Finalment, el tren arribava a Barcelona poc abans de les 11 del matí. «Com a mínim ens podien haver portat canapès o alguna cosa per esmorzar perquè jo per culpa dels trens vaig esmorzar a les dotze quan hauria hagut de ser al passeig de Gràcia a les 8 i 41 minuts», deia ahir Monclús.

Monclús admet que mai ha arribat a l'hora a Barcelona però també diu que a l'extrem actual de vicissituds diàries mai s'hi havia arribat. Fa uns dies, indignat pel retard, va anar-se a queixar i va reclamar que se li tornés el preu del bitllet. La resposta va ser negativa perquè el passatger tenia un abonament de tren mensual i en aquest cas no es tornen els diners. O sigui que, a més d'arribar tard dia sí i dia també a la feina, ha de pagar. Monclús es mostra indignat. «Concerteu-me una entrevista amb en Nadal.» Per a ell, tan culpable és el govern de Madrid pel fet de no tenir les infraestructures al dia com el de Catalunya perquè ho permet i no esbronca la ministra, que fa arribar tard la gent a treballar.