dijous, 9 d'agost de 2007
> La disposició de la discòrdia
El compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que xifra el volum de les inversions de l'Estat en infraestructures, és una de les exigències més fermes que mantenen els partits i la Generalitat davant del govern del PSOE. I sobretot després dels incidents dels darrers dies. L'Estatut resa que «la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el fons de compensació interterritorial, s'ha d'equiparar a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al PIB de l'Estat per un període de set anys». «Aquestes inversions poden emprar-se també per a l'alliberament de peatges o la construcció d'autovies alternatives», hi afegeix, i es negocia en una comissió «integrada per les administracions estatal, autonòmica i local», ja creada. El pes del PIB català sobre l'espanyol és d'un 18,85%. Però la clau a l'hora de pressupostar les inversions està en la interpretació que es faci del concepte d'infraestructura. Si bé el govern espanyol pretenia limitar-la a les àrees de Foment i Medi Ambient, ja s'ha mostrat obert a ampliar-les en un pas d'apropament cap a les exigències de la Generalitat. Ara falta veure com es concretarà. El president del govern espanyol també s'ha compromès a incloure el 18,85% en els pressupostos del 2008. En els del 2007, les inversions equivalien al 14%.
|
